El Santuari de Santa Cristina

Lloret de mar

38 E I primer document que es coneix referent a aquesta ermita és un pergamí de 1376 donat pel bisbe Bertran de Montrodon, en què s'autoritza recollir almoines per arranjar el santuari, situat, segons aquell escrit, "en lloc perdedor i de immensa solitud." Amb els segles, al voltant de l'ermita s'ha format un notable patrimoni en forma de terrenys, a base de donacions de devots i de compres, cosa que ha fet que el paisatge aquí no s'hagi alterat en no haver-hi especulació urbanística, ja que els governants del santuari ho han mantingut com a parc i zona natural i, en tot cas, només hi han fet activitats compatibles. El document més antic que conserva l'Obreria és un pergamí de 14 de maig de 1422 pel qual Pere Carreres ven "a Déu i a Santa Cristina de Vallarnau" un tros de terra del seu mas, per fer-ne vinya. Paguen els prohoms de la vi la. Des de temps immemorial, la devoció a Santa Cristina és important a Lloret i la santa és invocada davant determinades calamitats (pestes, guerres, temporals, sequeres ... ) En alguns casos, s'ha anat a l'ermita en romeria o s'ha traslladat la imatge en processó a l'església parroquial. L'època esplendorosa del santuari arriba amb el segle XVIII. No era encara el moment La processó marítima a començament de segle. de l'anada massiva de lloretencs a Amèrica - l'ajuda dels quals, un cop van haver-se enriquit, es notà força -però sí que ja hi havia gent dispersa per la Mediterrània, dedicada al comerç. Alguns ajudaren i estimulaven la construcció d'una ermita més gran, que substituí l'antiga. Les obres van començar aproximadament el 1764 i van acabar el 1772, encara que s 'hi van afegir algunes reformes posteriors. Un comerciant lloretenc establert a Gènova pagà l'altar major, fet en marbre de Carrara. Bona part del segle XIX va ser un moment de problemes per al santuari, en virtut de les lleis de


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above