Francesc Campderà i Camín és, sens dubte, la figura cimera del Lloret que va a cavall dels segles XVTII i XIX. Va néixer el dia 1 d'octubre de 1793 i fou batejat a l'església parroquial al dia següent. Li administrà les aigües baptismals el seu parent Mn. Josep Campderà, rector de Santa Seculina i li foren imposats els noms de Francesc, Joaquim i Àngel. Pel cantó patern descendia d'una família benestant d'adroguers i pel matern d'una família mataronina d'apotecaris. EI seu pare, Francesc Campderà i Verdera (fill de Joan Bta. Campderà i d'Eulàlia Verdera) s'havia casat al voltant de 1777 amb Anna Camín, de Mataró, ( filla de l'apotecari Joan Camín i d'Eulària Campllonch). En concertar-se el matrimoni, Anna Camín aportà un dot gens menyspreable de 1.400 lliures. Francesc Campderà Camín devia néixer, doncs, quan els seus pares ja portaven un llarg temps de matrimoni i quan ja tenia altres germans, cosa que justificaria que un d'aquests, Joan Bta. Campderà Camín, fos el seu padrí. Quan esclata la Guerra del Francès, Campderà té quinze anys i s'hi apunta com a voluntari, amb tan mala fortuna que cau presoner de les tropes napoleòniques. Quan el país és alliberat, Francesc Campderà torna a la vida normal. Acaba els estudis de primera i segona ensenyança, part dels quals ja devia haver fet abans de la guerra de la independència, i se'n va a estudiar a la Universitat de Cervera, d'on surt graduat batxiller en medicina. Però en aquells temps el centre universitari que tenia fama precisament en el camp de la medicina era Montpeller. Campderà obté una beca de l'Ajuntament de Girona i se n'hi va a completar estudis. Hi va estar quatre anys, entre 1816 i 1820. Durant aquesta època, en efecte, es troba documentació a nom de Campderà referida al Col.legi de Girona a Montpeller (residència dels estudiants gironins). EI propi Campderà, en alguns casos, feia d'administrador i d'enllaç entre l'Ajuntament de Girona, que mantenia el centre, i els proveïdors i creditors. El31 d'agost de 1819 llegeix la seva tesi doctoral sobre "Propositions de séméiologie générale" -on indica els procediments a seguir, en cada cas morbós, per establir el diagnòstic i el pronòstic- gràcies a la qual treu el títol de doctor. L'impressor Jean Martel, que tenia l'exclusiva d'editar les tesis de la facultat, n'hi va imprimir, el mateix any 1819, 300 exemplars en paper normal i 30 en paper vitel.la per un import de 27 francs, segons dades trobades recentment. Durant la seva estada a Montpeller, Campderà s'interessà molt per la botànica i va escriure, el mateix 1819, una "Monographie des rumex, précédée de quelques vues générales sur la famille des poligonnées", que dedicà a M. Fèlix Dunal, degà de la facultat de ciències, amb el qual col.laborava en el manteniment del Jardí Botànic de la facultat. Més tard, col.laborà fins i tot amb Mariano de Lagasca i Segura en la redacció de l'obra "Flora y Ceres de España". A Montpeller va conèixer, també, el cec mataroní Jaume Isern, que havia anat a la facultat de medicina perquè el curessin de cataractes. Això no fou possible, però en canvi va propiciar una intensa relació entre ambdós personatges de manera que Campderà ideà un sistema original per a poder ensenyar a escriure i llegir als cecs. L'any 1837 el mateix Jaume Isern va fer publicar el llibret "Descripciones de algunos instrumentos para enseñar a los ciegos las primeras letras y la escritura en notas de música" bona part del qual és fruit dels assaigs i mètodes de Campderà, el qual, en el pròleg explica una mica l'experiència que va viure amb el cec Isern. Francesc Campderà, emportat per la idea de fer entendre bé les conjugacions verbals al seu alumne, va exercir, també, de gramàtic,
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above