Page 35

Lloret de mar

prou els sentiments dels lloretencs. Segurament pels camins d'arran de la vila devien veure passar les tropes de Juan de Arce quan, després d'estar allotjades a Blanes on van anar reculant pels atacs dels camperols del pla de Girona, van emprendre viatge a peu cap a Roses, bordejant la costa. El 18 d'agost de 1640 els Jurats de Girona havien preguntat, mitjançant circular, a totes les poblacions pròximes -Lloret una d'elles- quina ajuda podien donar en cas d'invasió de francesos -que pels acords de Pau Claris venien a lluitar contra els castellans, però eren igualment perillosos en el fons-, i havien recomanat retirar el bestiar i les vitualles cap a l'interior per tal de no facilitar aliments i recursos a l'invasor. Entre guerres, pestes, temporals, fam i altres infortunis, els lloretencs ho passaven molt malament. Tant, que el poble va a buscar la imatge de Santa Cristina a la seva ermita i la trasllada a l'església parroquial, a fi de poder-li adreçar millor les pregàries, i el 29 de maig de 1650, a fi de donar més seriositat a l'assumpte, el Consell Municipal acorda "que ninguna persona, de qualsevol estament y grau que sia, se abstinga de jugar en tot gènero de jochs públicament y que incorreguen en la mateixa pena los que ministren bitlles o cartes per a jugar ... " Tot i la pretesa solució del problema de les jurisdiccions entre la casa dels Montcada i el Capítol de Girona (de 1388), dades posteriors semblen demostrar que el conflicte, per alguna raó, es va tornar a revifar i no hi va haver nova solució total fins a l'any 1657, en el qual totes les jurisdiccions van passar d'una manera ferma a la Pabordia per venda de Guillem Ramon de Montcada. I encara, malgrat tot, en 1698, la jurisdicció civil de Lloret figura referida a favor del Paborde de la Seu i la criminal a favor del Comte de Montagut. En aquesta època, els interessos de la vila estaven governats per jurats i per un Consell de 85 persones, nombre que es reduí a 35 l'any 1683. En representació del paborde exercien l'autoritat un batlle, un sots-batlle i un jutge. Per acta del Capítol d'11 de setembre de 1685 se sap que, en aquest temps, la capella de Sant Joan del Castell amenaçava ruïna i fou mudada. Curiós gravat de 1679 de Lloret i la rodalia, amb una l'i sió hen famasiosa. 33


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above