La vinguda del rector Jaume Felip Gibert aportà dinamisme a la parròquia i al seu entorn, i influí tant per la personalitat del clergue com per la seva feina de notari -en virtut de la qual assistia als Consells Municipals- en la vida i en els costums dels lloretencs. Jaume Felip Gibert, que prengué possessió del càrrec pel novembre de 1591 i morí a Lloret el1608, venia de Barcelona, cosa que es nota per les seves referències a la Seu d'aquella ciutat -on s'havia format i d'on fou mestre d'accent- i a l'església dels sants Just i Pastor. Mn. Gibert era doctor en sagrada teologia i, per tant, home d'una certa cultura i d'esperit renaixentista, el tarannà del qual xocava, sens dubte, amb un Lloret d'ambient encara massa medieval. Per això va influir aviat en el funcionament de les assemblees municipals. A partir de 1593, per mà de J.F. Gibert es redacta "Lo redrés nou" i s'estableix un Consell Municipal integrat per 70 homes i 15 pagesos, que es reunirà a la torre. L'elecció dels càrrecs principals, però, es continua fent a l'església, per la Candelera, en presència del poble. "Lo Redrés Nou" o noves constitucions locals contenen detallats tots els mecanismes de govern del nou Consell Municipal. Jaume Felip Gibert reorganitzà la vida parroquial, reformà les confraries - la del Roser, per exemple-, en creà de noves -la del Santíssim Sagrament i del Sant Crist-, va fer construir mobiliari adient per a guardar objectes i indumentària litúrgica, féu l'inventari de les relíquies que hi havia -23-, recuperà devocions i tragué mals costums -les dones entraven i sortien de missa per anar a mirar si l'olla bullia!-, comprà noves campanes, introduí llibres de comptabilitat en les confraries i obres pies, féu restaurar retaules i pintar-ne de nous - pel desembre de 1595 el pintor milanès establert a Girona, Baptista Toscano, pintà el del Roser- i va fer treure les caixes que els particulars guardaven a l'església per major seguretat. Rellotge que adquirí el rector Gibert al rellotger piamontès Bartomeu Bo il. La seva empenta també trobà obstacles. Pel maig de 1595, aplicant directrius superiors, va exigir que tots els obrers donessin compte de la gestió davant seu. Això ocasionà malestar i fou acusat de tenir interès pels diners. Va acabar fent els ulls grossos a base de "deixar-los fer com volen y solen a son gust, donant-se ells comptes entre si y no davant lo rector ... " Un altre avalot es va moure quan els lloretencs van pretendre que el rector pagués el predicador de la Quaresma o que en fes ell i encara hagué de lluitar pels drets de la notaria ... Gibert no perdia, però, l'esperança. " Y si Déu me done vida y ajuda -escrivia- procuraré de fer-ho enllestir en la Real Audiència per a que los qui vindran ho conserven axí en justícia ". I en un altre lloc : " Y si jo visch, tinc de fer confraria de S. Lluc y S. Antoni y fer pintar los retaules que resten y fer brandoneres de sis ciris o set grossos per lluminària y lo de les atxes que tinc permès y lo rellotge ... " (De fet, Gibert comprà per 40 lliures un rellotge al mestre piamontès Bartomeu Boil, que s'estrenà elS de desembre de 1594, aplicant-hi una de les campanetes de l'església vella.) El rector Gibert se sentí també inspirat i compongué uns goigs de Santa Cristina. El Lloret dels seus temps era un poble eminentment religiós, de processons sovintejades i aplecs. Per Sant Antoni feien festa -"lo ciri"-
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above