El 17 de setembre de 1591, el virrei Pere Lluís Galceran de Borja en nom del rei Felip lli, dóna llicència als jurats de Lloret per a imposar una tasca sobre el pa, el vi i altres mercaderies que es venguin o comprin a la vila, per terme de 25 anys, per tal de poder pagar la construcció d'una fortalesa. Possiblement aquesta sigui la que ocupà un lloc pròxim a l'actual Casa de la Vila i que fou derruïda per acord de 1873. També s'anaren fent altres obres de defensa. I és que els atacs, sobretot per mar, sovintejaven. Molts eren els lloretencs que queien captius. En 1597, per exemple, no es va poder renovar l'Obreria de Santa Cristina perquè els obrers que havien de cessar estaven presos en terra de moros. Durant el segle XVI hi va haver força immigració a les terres catalanes, sobretot a causa de les guerres de religió que hi havia a França entre 1567 i 1594. A Lloret es troben documentats un parell de serradors procedents de Clermont, Robert "Barbadaurada" i Anni, i dos capellans, Ramon Caidé, procedent de Castres, i Joan ·Pau de Clapés, de Pau. A la capella de Santa Cristina hi ha un guarda, també francès, anomenat Joan Bassó. El segle XVI és el de construcció de l'església parroquial. Aspecte de les golfes de l'edifici. Tot i les complicacions esmentades (atacs, captivitats, etc.), els lloretencs del segle XVI fan esforços per tirar endavant les seves obres i materialitzar les seves devocions. D'aquí que l'església parroquial s'embelleixi amb nous retaules -el de l'altar major (1553}, el del Roser (1595), el de Ntra. Sra. Antiga (aquest restaurat) (1599), etc.- i altres milloraments (campanes, armaris, ... ) La vida civil també canvia: els caps de casa deixen de reunir-se assembleàriament a la platja, convocats a so de corn i, a partir de final de segle, elegeixen representants que es reuneixen a la torre, cridats a toc de campana. Les noves ordinacions de 1593 " /tem. Ordenam que los Jurats hajan de anar assenyalats ab clotxes llargues de contray (?) fins a terra, ab gira vermella de grana, conforme la honestat de lo offici requereix, preses totes tres cada any noves de una mateixa pessa, les quals tots tres junts hajen de treure lo primer diumenge de la Quaresma ab una gorra de contray plana, per lo gasto de les quals per a ara lo concell constitueix per cada Jurat dotze lliures moneda barcelonesa." (transcripció d'Esteve Fàbregas i Barri) 29
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above