El Segle XVI

Lloret de mar

28 A mesura que s'avança en el temps, més es consolida el nucli marítim de la vila i, a poc a poc, serà el que concentrarà la població. La pagesia perd importància i la seva activitat només és una part -i no gaire decisiva- de la vida lloretenca. Comença el segle XVI amb l'actuació del batlle Pere Fàbregas, en temps del qual s'intenta assegurar la integritat de les terres de vora el mar davant dels temporals i de les crescudes de la riera, a fi que no s'arrossegui més terra i sorra. Van construir una muralla de pals. El nom que es donà a l'obra (una "palissada"), deformat amb el temps ("Sa Pallissada"), serví per a definir tota la zona de terreny erm immediata a la platja i, per extensió -atès que hi solien anar a tirar runes i escombraries- qualificà qualsevol lloc brut i desordenat. La importància adquirida pel nucli urbà d'arran de mar exigí la construcció d'una nova església parroquial entre 151 O i 1522. L'any 1534 els turcs saquegen Lloret. En 1548 tornen a rondar les costes gironines. És l'època de Solimà el Magnífic. Diversos lloretencs són fets captius, entre ells Nicolau Albà i Bartomeu Passapera. Abans (1531) ja havia estat agafat Joan Francès mentre navegava El retaule renaixentista primitiu, amb les pintures de Pere Serafí i Jaume Fontaner (1555). en una embarcació del patró també lloretenc Gaspar Maig. El 17 d'agost era capturat Gaspar Milosant, i el23 de juliol de 1556 Antoni Marcial Durall i Gaspar Garriga. Aquestes incursions de pirates deixen la gent atemorida i s'inicien obres de fortificació. En document del 14 d'octubre de 1559, Martí Guerau de Cruïlles, com a senyor de Lloret, dóna llicència a Joan Plantí, àlias Pla, pagès de dita parròquia, per a edificar una torre prop de la seva casa, dotada de merlets i tossos necessaris i amb la corresponent artilleria.


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above