A començament del segle actual, el potencial econòmic concentrat a Lloret, sobretot amb el repatriament de capital dels "americanos", i la influència del sacerdot lloretenc Agustí Vilà i Domènech, que el 1909 havia estat nomenat canonge de la seu gironina i en fou vicari capitular, van fer possible una gran reforma del temple parroquial. Sobre la base gòtica, l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (1876-1946), oriünd de Lloret, aplicà el corrent decoratiu modernista i aconseguí un conjunt espectacular, que tenia reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes i on el treball dels artesans -el metall, els vitralls, la pedra, els mosaics d'estil venecià, les composicions a base de trencadís, etc- va donar a l'església una gran vistositat i, alhora, la va fer discutida. Tant l'exterior com l'interior van resultar molt sumptuosos. L'altar major fou renovat i el retaule disposat d'una altra forma. Grans artistes van col.laborar en la construcció i decoració dels altars. De l'escultor Enrich eren les imatges de sant Sebastià i de santa Llúcia i els relleus de sant Isidre i de la Verge de la Mercè. La Puríssima Concepció, sant Antoni, sant Josep i el grup del Santíssim Sagrament eren de Josep Llimona. La Verge del Roser, de Clarassó. Joan Llaverias pintà el retaule de la Mare de Déu del Carme. Les obres de restauració es van estrenar el 23 de juliol de 1914. ~any1916esva inaugurar la capella del Santíssim Sagrament, pagada íntegrament pel banquer lloretenc Narcís Gelats, resident a l'Havana. I també es va posar la primera pedra del que seria la Casa Rectoral i les Escoles Parroquials, inaugurades l'any 1920. La revolta de 1936 suposà la destrucció de quasi tota la Interior del temple abans de 1936. Exterior de l' església parroquial, originàriament gòtica i després impregnada del corrent modernista. decoració modernista. Sortosament, les pintures de Pere Serafí i Jaume Fontanet es van conservar, junt amb unes teles barroques de grans dimensions, possiblement del segle XVII. Després, l'església ha estat restaurada, encara que sense gaire riquesa artística. Valia pena destacar, només, la marededéu de Loreto i un santcrist de l'escultor Enric Monjo (1896-1976) i una Dolorosa, de petites dimensions, de Ramon Amadeu (1745-1821). 27
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above