La societat Medieval

Lloret de mar

20 E I Lloret de començament de l'edat mitjana era un poble rural, de població dispersa, formada bàsicament pels habitants dels masos. El centre espiritual era la parròquia de Sant Romà, avui ermita de la Mare de Déu de les Alegries. La gent, doncs, vivia del camp i del bosc. A poc a poc, però, s'anaren establint algunes famílies arran de mar, segurament a partir del moment en què fou bastit el castell de Sant Joan, prop de la platja de Fenals, el qual donava una certa protecció i facilitava refugi segur davant dels possibles atacs marítims. Aquests habitants d'arran de mar comercialitzaven els productes de l'interior, essencialment la llenya, la fusta i el carbó, practicaven la pesca i la navegació de cabotatge que, paulatinament, va anar agafant més volada. La pagesia, però, continuava essent important i són abundoses les referències documentades. Ben aviat, per cert, comencen a haver-hi petites discòrdies entre els pagesos i els "habitants del port" sobre els emprius, és a dir, sobre l'aprofitament dels boscos comunals. Per una sentència de 1346 s'establí que aquests emprius dels boscos eren dels homes de la pagesia però que els de mar podien aprofitar-los per a treure'n bigues per a les teulades, El recime del castell de Sant Joan, després de les obres de neteja i consolidació dels anys vuitanta. cabirons i altres elements necessaris, com també pals i brucs per a tancar els horts, aspres i forcadells per a les vinyes i eres, però no hi podien fer llenya ni tallar plançons d'alzines, roures, verns o altres arbres de fusta. En canvi, hi podien glanar o sia recollir aglans. A mitjan segle XIV la pesta bubònica féu veritables estralls arreu. Lloret no fou una excepció i quedà pràcticament despoblat, amb molts masos abandonats. Els qui habitaven vora la platja, van patir, a més, l'atac dels


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above