Page 19

Lloret de mar

Capítol de tot el que tenia en el castell i terme lloretencs. L'any 1285 hi ha una invasió francesa de les terres catalanes i són incendiades diverses poblacions costaneres, entre elles Lloret. En 131 O és feudatari del Capítol de Canonges -i així ho reconeix explícitament- el noble Guillem de Lloret. D'altra banda, Bernat d'Orriols, el 1319, presta homenatge al bisbe pels delmes de la parròquia lloretenca de Sant Romà. Per acabar de complicar les coses, el 9 de març de 1325, Jaume 11 d'Aragó dóna al noble Ot de Montcada en franc alou alguns castells que tenia en diversos llocs, entre ells a Lloret, amb tota la jurisdicció. El Capítol de la Seu de Girona, que creia que la jurisdicció era seva, va entaular el corresponent litigi contra els Montcada, resolt, en part, l'any 1327. La jurisdicció civil era exercida pels batlles de Lloret, elegits pel Capítol, i la criminal, pels batlles i oficials de la cúria de Llagostera, en nom dels Montcada. El problema acabà el 24 de maig de 1388 quan Gastó de Montcada vengué al Capítol la jurisdicció alta i baixa de Lloret per 12.000 sous i així els canonges concentraren tot el poder en una sola mà. Plànol de les restes del cast e// de Sam Joan. Obligacions dels lloretencs " Els vassalls del terme estaven obligats a prestar homenatge i jurament de fidelitat a favor del paborde i eren sotmesos a l'ajut militar d'host i cavalcada, servituds de guaita i bada en el caste.ll en temps de guerra; a concórrer al viafós o sometent; al treball a les obres foranes, torre mestra i fossos del castell; al dret i ensems obligació de reculleta, o sia, rec u llir-se amb els seus béns movibles, joiells i bestiar al castell en cas de guerra; pagar la imposició del blat d'acapte, contribuir en talles i qüestes; donar part del peix de tall i el quartó dels animals spenyats. També els /loretencs restaven sotmesos a monopolis de la baronia, com el de la farga de destret, en la qual havien d'adquirir i adobar les seves eines, i l'anomenat del vi vell, que consistia que els vassalls no podien vendre el vi de les seves collites fins i tant que la pabordia no hagués venut el seu. La baronia era una mena d'estat autònom i el veguer de Girona només hi podia intervenir en casos excepcionals." ( Josep Maria Pons Guri :El llibre de Santa Cristina de Lloret, Barcelona 1977). El caste//deSantJoan. als anys vint. 17


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above