8 E I relleu lloretenc forma part del batòlit granític de la Serralada Litoral i no assoleix altures remarcables. Es tracta, en tot cas, d'elevacions que, en general, depassen escassament els tres-cents metres, sobretot a la part septenfrional, tocant al terme de Vidreres, i que, després, van disminuint progressivament fins a la costa, on els materials granítics formen, en alguns llocs, un front abrupte amb esculls, mentre que en altres la mateixa erosió de les roques i la posterior sedimentació ha facilitat la formació de les platges. L'aportació dels al.luvions ha generat, també, la creació de zones planeres a la part baixa del territori, LLORET DE MAR. (CIIx~ Martlnez) 44 - P/at¡a del mil¡ especialment a banda i banda de les rieres, on s'assentaven, fins fa ben poc -i encara en queden- les hortes lloretenques. Els turons més destacats són el de Montbarbat (332m), pràcticament a la convergència dels termes de Tordera, Maçanet i Lloret, el de Rossell (340 m), el puig d'en Pla (338), el Montgròs (332 m) i el puig d'Aitamira (350 m). La vila és situada arran de badia, a uns tres metres sobre el nivell del mar. El principal corrent fluvial és la riera de Montbarbat, anomenada així perquè neix arran d'aquest turó i del de Montoriol. Al llarg del seu curs L' idíl.l ic poble de principi de segl e. es veu nodrida per molts altres torrents, en especial pel que baixa de cal Barraquer i per la riera de Rossell, que se li ajunta prop de l'ermita de les Alegries. Desemboca a la part de ponent de la platja de Lloret, arran del racó conegut per sa Caravera, després d'un recorregut de 5.350 m i d'haver baixat un desnivell de 60 m (un 0'12 % de pender;¡t). La riera lloretenca va ser canalitzada en el seu darrer tram (1950 m) en dues fases, els anys 1970 i 1982 i, últimament, ha estat coberta des de la seva intersecció amb la carretera GE-682 i la desembocadura, en una longitud de 500 m. Es tracta, naturalment, d'un torrent de règim mediterrani i, per tant,
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above