90 E I quart cap de setmana del mes de setembre té lloc la festa major en honor dels Sants Metges, sant Cosme i sant Damià. No obstant això, el titular de la parròquia, que antigament donava nom al poble, és sant Esteve. El llibre de consuetes de la parròquia, del 1799, recull els actes religiosos que integraven la festa. Aquesta s'iniciava el dia anterior a la festivitat amb el rés de les completes. L'endemà, dia central de la festivitat, se celebrava una missa matinal davant l'altar dels sants, una processó pel nucli urbà, que finalitzava amb el cant dels goigs d'ambdós sants, l'ofici solemne, i el cant d'absoltes, primer de caire general en record dels difunts, i posteriorment d'àmbit particular. L'Ajuntament, a la segona meitat del segle XIX, tenia interès perquè la festa transcorregués amb normalitat i sense aldarulls. Cada any es comptà amb la presència d'una parella de mossos d'esquadra o de la guàrdia civil. Alhora, s'oferia una imatge pulcra i neta del poble; el 1879 es destinaren 50 cts. a regar la plaça de l'Om durant la festa major. A la dècada dels anys deu, l'Ajuntament es féu càrrec de les despeses originades per la festa. El cost de l'edició del 1912 va ser de 40 ptes., 1 O cts. sense comptar els actes religiosos, que suposaren per a Sardanes a la plaça de l 'Om dura1lf la festa major del 1922. les arques municipals despendre's de 24 ptes. 50 cts. Una comissió de festes organitzava la festa, als anys vint, amb el suport econòmic del consistori. Tan bon punt finalitzà la Guerra Civil, el 1939, Llanars tornà ràpidament a la normalitat. Bona prova d'això és el fet que aquell mateix any se celebrà la festa major. No obstant això, hi hagué un canvi significatiu; per poder realitzar un concert, un ball o una cantada calia l'autorització del Govern Civil i que el Jefe de premsa y
Llanars
To see the actual publication please follow the link above