80 E I fet que la ramaderia tingués, fins no fa gaire, un pes específic en l'economia del municipi suposà l'establiment d'un servei destinat a preservar i millorar-ne la seva explotació. El bestiar cavallar i mular es feia servir per llaurar els camps, per transportar qualsevol tipus de mercaderia i per desplaçar-se: d'aquí l'interès per mantenir el servei de remunta. Els ramaders, des de principi dels anys vint, duien el seu bestiar a Camprodon. L'Ajuntament de Llanars, per al manteniment del servei, satisfeia anualment una quantitat de diners; l'any 1924 pagà 80 ptes. El 20 de març del 1935 va tenir lloc al municipi de Freixenet, actualment agregat a Camprodon, una reunió que significà la instal·lació del servei de remunta a Llanars. A la trobada, convocada per Josep Sala, veterinari, hi assistiren els alcaldes de Molló, Freixenet, Vi lallonga de Ter i Llanars, a fi de designar la població que passés a acollir el servei, després que l'Ajuntament de Camprodon se'n desprengués. El cap de la secció de cavalls sementals d'Hospitalet de Llobregat proposà com a alternativa el municipi de Freixenet però, davant l'absència de l'equipament necessari, es desestimà aquesta possibilitat. El veterinari es decantà finalment pel mas de Mas la lila. Anys trenta. l' lila, de Llanars. Els municipis, que ho veieren amb bons ulls perquè llurs ramaders hi portessin el bestiar, es van comprometre a aportar an ualment 250 ptes. a fi de pagar el lloguer de les instal· lacions, que funcionaren fins al 1938. Finalitzada la Guerra Civil es demanà la seva restitució, però l'absència de cavalls sementals al dipòsit d'Hospitalet, atès que les tropes republicanes se'ls endugueren durant la retirada, ho impedí. A partir del 1942 els ramaders de Llanars, Setcases, Molló, Vilallonga de Ter,
Llanars
To see the actual publication please follow the link above