Page 68

Llanars

66 La primera referència escrita de l'existència d'aquesta entitat data del 1924. L'associació anomenada Sociedad recreativa La Pirenaica, amb seu al carrer de la Font, la integraven Josep Solà president; Esteve Sorriba vicepresident; Esteve Freixa, dipositari; Josep Colom, comptable; Josep Moret, Pere Alabau i Antoni Casadesús, vocals; Josep Vila, secretari, i Josep Pastoret, vicesecretari. Les principals activitats eren la pràctica del futbol i l'organització de balls. En finalitzar la guerra, l'entitat, que abans del conflicte s'anomenava Joventut Pirinenca, continuà organitzant balls tot i l'escassa assistència de llanarencs, els quals preferien arribar-se fins a Camprodon. Les parelles que sí que hi solien anar eren una vintena. Els militars, en no haver de pagar entrada freqüentaven la sala de ball, que feia cap a 80 m2. L'any 1942 és un moment important per a l'entitat, que va haver de canviar el seu nom ja que a la província ja hi havia una altra associació amb ja mateixa denominació. El Govern Civil, el 29 d'agost, aprovà els seus estatuts i el nou nom, Juventud L/anarense. L'entitat, que es constituí el setembre del 1942, l'havien d'integrar llanarencs que disposessin de bons informes politicosocials i Foto del Local social de La Joventut Llanarenca. que fossin adeptes del nou règim. La Joventut, durant la dècada dels anys quaranta, organitzà la tradicional cantada de caramelles per Setmana Santa. Per sortir al carrer a cantar calia l'autorització de l'Ajuntament i que les lletres de les cançons haguessin passat prèviament per la censura del Govern Civil. L'any 1946, el cor dirigit per Josep Carrera cantà les sardanes Evocació, i Canta, pastoret, i la masurca Fiesta de Pascua. En entrar a la dècada dels anys seixanta l'associació inicià una


Llanars
To see the actual publication please follow the link above