48 L' existència de dos cursos fluvials de consideració -el riu Ter i la riera de Feitús- i el conreu de cereals foren factors decisius perquè almenys tres molins fariners s'instal·lessin dins el terme municipal. Si bé la producció i posterior venda de farina proporcionava certs guanys econòmics, no eren suficients per garantir la subsistència d'una família; per solucionar-ho el moliner també havia de dedicar-se a les tasques pròpies de la pagesia. Si agafem la carretera que porta fins a Feitús trobarem a mà esquerra un mas de segona residència conegut com el molí d'en Nonó. A final del segle XVIII hi treballava Pere Nonó, mentre que el 1826 estava regentat per Joan Causadias. Aleshores el molí feia ús de l'ordi que comprava a l'Església. Marta Causadias, l'any 1856, era qui tenia cura de l'establiment, que feia ús d'una sola mola durant tres mesos a l'any. Andreu Soler es féu càrrec del seu funcionament entre el 1859 i el 1904. Segons el moliner, l'any 1863, la producció era de 1/2 fanega per hora, i es treballaven només quatre hores, perquè la riera moltes vegades estava seca i la poca aigua que portava servia per regar els prats. El molí, el 1882, molia civada menys de sis mesos a l'any. La darrera persona que hi treballà, entre el 1905 i el1912, fou Antoni Solà que pagava matrícula industrial Batent les garbes davant el molí d'en Batl/6. Anys deu. pel molí i el 5% per fer ús del salt d'aigua. L'únic testimoni que perviu d'aquest establiment és el canal que portava l'aigua a la bassa. Situat a la riba dreta del riu Ter, a tocar el pont d'Espinalva, hi havia el molí d'en Batlló, erròniament anomenat molí de Llanars. La seva història podríem dir que també és la de la família Esquena, ja que membres d'aquesta nissaga van regentar-lo com a mínim des del 1797 fins a la finalització de l'activitat. A principi del segle XIX el molí, propietat de la
Llanars
To see the actual publication please follow the link above