26 A quest barri, també anomenat Espinauga, limita al nord amb el riu Ter, al sud amb la Serra Cavallera, a l'est amb el riu Ter i terme municipal de Camprodon i a l'oest amb el camp de la Roca, pertanyent al municipi de Vilallonga de Ter. S'hi accedeix a través de dues vies, des de la carretera que surt del carrer de Cerdanya, o bé des del camí que passa per la casa de les Cartades en direcció al barri camprodoní de la font de la Forcarà. Miquel Galobardes i Vila, en la seva obra Els Remences 11, editada l'any 1970, publica uns documents dels anys 1250 i 1255 en què ja apareix esmentat el topònim amb la forma Espinalba. Els documents de la casa de Vi lavella parlen del/oca dicto als Plans despinalba ... vocatum lo camp del Pinatar - any 1567-, i de la Pinosa de la montanya despinalba -any 1613-. La Surriba, la Canal, la Ginestera, el Pujol, la Badia, can Begudà, can Galló, can Marxant, la Grau, can Cua, can Casadalt, can Barmateres, can Coymet, can Mianju, Rifret, can Pagès, can Genís, el Collell, can Pericó, el Serrat, el Roig i les Cartades integren el veïnat d'Espinalva. L'existència d'un accés fàcil i directe amb el nucli urbà ha comportat que els residents en aquest barri es caracteritzin per tenir un caràcter obert, fruit de Vista general d'Espinalva. mantenir un major contacte amb els llanarencs. Els masos estan ocupats majoritàriament per famílies naturals del municipi, mentre que els habitatges de segona residència són una minoria. Les cases, que no constitueixen cap nucli agrupat i estan disperses, posseeixen unes finques de dimensió considerable, ja que hi ha pocs terrenys comunals entre elles. La subsistència ve donada, principalment, per la cria de vaques i el conreu de blat, patates i alfals, productes poc
Llanars
To see the actual publication please follow the link above