92 Les campanes són un bé cultural i la seva salvaguarda serà possible si es compatibilitza el seu ús catequètic per part de l'Església amb el ple gaudi de la societat, compaginant interessos i esforços per a mantenir aquest llegat artístic del cristianisme en un contemporitzador i desacomplexat diàleg fe-cultura. L'Església catòlica, mitjançant la constitució Pastor bonus (1988), va c rear la Pontificia Comissió per a la Conservació del Patrimoni Artístic i Històric, que es vincula amb les comissions per al patrimoni cultural de les conferènc ies epicopals i les diocesanes. Els acords subscrits entre el Vaticà i l'Estat espanyol l'any 1979 estableixen mecanismes de relació. A Catalunya es va constituir l'any 1981 la primera Comissió Mixta de marc autonòmic. La configuració jurídica dels bisbats i el mapa administratiu en fan dificil, però, l'encaix i operativitat. La parcial catalogació del patrimoni moble del bisbat de Girona és el projecte més rellevant executat fins ara. Les campanes -com tots els béns- són objecte de risc pel que fa a la seva custòdia, i els robatoris no són estranys. D'ençà de l'any 1973 la campana de la Mare de Déu del Guilar (Argelaguer) és en lloc desconegut. Un cas excepcional és el succe"1l l'any 1994 al santuari de Bell-lloc (Sant Joan de Palamós). El propietari de la finca Campanes pertanyents alfons del Museu de Reus. Com a dipositàries de la història les campanes s'han incorporat conseqüent melit al patrimoni cultural. es va endur la campana que havia estat beneïda per Mn. Domingo Ciurana l'any 1967 al·legant que ell l'havia pagada i que per tant era seva. Malgrat que el Síndic de Greuges va informar de l'afer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la qüestió no s'ha resolt. Si s'admet aquesta situació fàctica se sentarà un precedent fins ara del tot inèdit en els annals del dret. La restitució dels béns culturals és un tema obert. El llibre Nefertiti quiere volver a casa és en aquest sentit un text prou revelador. Un cas històric és el de la campana d'Agullana, que les t ropes de Napoleó van espoliar, i avui es troba al campanar de Sant Joan de Pladecorts al Vallespir, malgrat que la seva epigrafia no ofereix dubte: Sóc d'Agullana. En l'àmbit
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above