82 Les llegendes i rondalles donen testimoni sovintejat del pes de les campanes en la cultura popular. El propòsit de les faules era utilitzar la fantasia - ingènua, enigmàtica o platxeriosa- per a recrear prodigis i construir una èpica casolana, posant-les al servei del foment de la pietat i l'educació moralitzant com a instruments de control social. El poder atribuït primàriament a les campanes per a allunyar els mals esperits es constata a Calonge en l'episodi de la tempesta acreditada notarialment per un prior de Sant Miquel de Cruïlles en el segle XVI i el del mal d'oïda a Vilajuïga. Els beneficis de la providència es donen a Anes (la Cerdanya) on, a sota d'un corner (Amelanchier ovalis), des del qual es veu el poble de Lles, hi ha enterrada una campana, i semblantment a Camós de les Gavarres: Serra Gavatxa, puig del Migdia, a davant del batall de la campana grossa hi ha or enterrat. Casos esparsos són el de la maledicció per l'abandonament d'obligacions pietoses a Anglès o per no respectar els senyals de la campana, com en el cas ocorregut a un pagès de Sant Feliu de Pallerols per no atendre el toc d'oració del santuari de la Salut; localitat on igualment s'expressa la devoció que atribueix a Maria el padrinatge de la campana que du el seu nom, destinada al conjur efectiu de la pedregada. A Cassà de la Selva, la figura de la Mare de Joan Amades va publicar l'any 1935 una monografia dedicada a les campanes. Déu de les Sogues o de les Cordes s'explica com la campanera que va ajudar a extingir la pesta. Els tocs espontanis de les campanes es verifiquen a Girona en els casos de la Beneta de la catedral, també coneguda com "el Bombo", que va donar tocs d'alarmes en diferents setges de la ciutat i anunciava la mort instantània dels canonges; i la Susanna del Mercadal, que igualment va assenyalar incursions franceses i accions del sometent.
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above