Page 64

Les Campanes

62 Les campanes varen tenir un protagonisme rellevant en la configuració del paisatge sonor en el medi rural tradicional i a l'urbà preindustrial. Dins un ambient acústic equilibribat i harmònic, els sons i sorolls produïts per la natura, els animals, els agents atmosfèrics, els mitjans de transport, el feinejar de la menestralia i l'impacte de la vida al carrer varen conformar bona part del món sensorial. Els estímuls sonors a hores d'ara són objecte d'estudi per a les ciències i les humanitats com l'acústica -la ciència del sol'arquitectura, la geografia, la psicologia, la biologia i l'etnomusicologia. S'han assajat experiències interdisciplinars de caràcter museogràfic com és el cas de l'exposició Sonolíthe produïda a l'espai Mendès France de Poitiers (Poitou-Charentes). En aquest context cal posar en relleu el caràcter simbòlicoidentitari que s'atribueix a les campanes des d'una perspectiva antropològica i històrica. La comunicació que transmeten es caracteritza per donar una informació específica, ràpida i localitzada, i el que tal vegada és l'element diferenciador respecte a la resta de sons: la capacitat de suggerir In terior del campanar del monestir de Santa Maria de Ripoll. sensacions i transcendència. La transformació de les formes de vida imposada per la nova realitat productiva, familiar, organitzativa i sociocultural ha propiciat mutacions radicals en la percepció i la vivència d'allò sensorial. Com diu Assumpta Margenat, " ... Sabem que estem en un moment de canvi però encara no podem imaginar quins colors tindrà el nou paisatge, quin soroll faran les eines, ni quin gust tindran les figues de les tardors que han de venir." El progressiu pas d'una cultura "del silenci" a la "del soroll" i la


Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above