El24 de juliol de 1932 unes tres mil persones es varen aplegar al monestir de Sant Martí del Canigó per a celebrar i presenciar in siht la reposició de la Martina al seu campanar després d'un segle i mig d'estada a la Garrotxa. A les representacions del Vallespir, el Rosselló i el Conflent s'hi sumaren les de la ciutat d'Olot, Figueres, Girona, Vic, Barcelona i l'Esbart Dansaire de Rubí. Atesa la mala salut del bisbe va presidir l'eucaristia el canonge gironí Dr. Josep Bergonya. L'alegria per la culminació d'un propòsit tan tenaçment treballat en el decurs de trenta anys es va estroncar just al cap de cinc mesos amb la mort del monsenyor. A la seu episcopal de Perpinyà van arribar condols d'arreu de les terres de parla catalana. El poeta rossellonès Josep Sebastià Pons va representar el president Francesc Macià a les exèquies. Mossèn Eugeni Cortade, fill de Cotlliure, ha biografiat esplèndidament la vida i l'obra de l'anomenat bisbe dels catalans. Per a copsar el sentiment de Carsalade en l'assoliment del seu desig reproduïm el text del discurs que va adreçar als presents i que va haver de ser llegit per altri atès que l'emoció li va impedir de fer-ho personalment. Missenyora, Reina del Canigó, digníssimes autoritats, pavordes de l'Abadia de Sant Martí, dames i cavallers, Ma primera paraula serà per a donar les gràcies, les més corals, a tots els qui hau treballat, de prop o de lluny, pel retom de la campana cauigogenca al seu llegendari campanar: al clero sewlar i regular d'Olot, a vós sobretot, molt venerat Arxiprest d'Olot, a vós molt Reverend Pare Basili de Rubí i a vós, molt il·lustre senyor Alcalde don oau de Garganta i al Consistori municipal d'Olot, en representació de tota la població olotina, que va renunciar generosament a la preciosa joia que, des d'anys i anys, amava el cloquer de la Mare de Déu del Tu ra, per a tomarla eu el seu relicari, el campanar de Sant Martí del Canigó. Aqueixa antiga i i!· lustre Abadia, rep, avui, per la generositat de la nobilíssima ciutat d'Olot, per les mans dels seus representants religiosos i civils, son més preciós omament: la Escut episcopal de Carsalade du Pont venerable campana de l'any mil quatre cents vuitanta quatre. Al segur, 110 faltaven veus al campanar de Sant Martí per a cantar les glòries de Déu i cridar els fidels a la pregària, però cap veu 110 estava més estimada del poble, més familiar als toma veus de la m1111tanya que la que, fosa ací mateix a Sant Martí, havia durant prop de cinc segles, esbargit per amunt i per avall, els sons harmoniosos dels seus pics i repics, i associat tota la comarca canigogenca als goigs i als dols del Monestir. Dies de joia en va tenir molts nostre antic Cenobi, en el transcurs del temps, però el d'avui serà comptat entre els més memorables. Sigui's mil cops ben ei~, noble poble d'Olot, que en tomar avui al campanar de Sant Martí la veu sagrada dels segles passats, poses l'últim complement a la restauració de nostra casa pairal rossellonesa.
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above