Torroella ha estat la major part de la seva història encerclada per muralles. Ja l'any 1085 trobem esmentat un castell, el castro Torroella, que acollia els senyors feudals de Torroella, i la població en èpoques de conflicte. Aquest castro estaria situat al voltant del palau del Mirador. Al llarg dels segles Xli i Xlii la vila va créixer i va emmurallar-se la totalitat del nucli habitat, que en aquells moments comprenia des del Portal de Santa Caterina fins al carrer de Mar, recinte que es coneix amb el nom de la Cellera. Al segle XIV, quan ja Torroella és vila reial, es construeix el darrer perímetre emmurallat que englobava l'Eixample, des del carrer de Mar al passeig de Vicenç Bou i de Fora Portal al passeig de Catalunya. Aquest darrer nucli emmurallat del segle XIV el formaven en realitat dos recintes separats per torres i murs que funcionaven de manera autònoma: la Cellera i l'Eixample. La Cellera era el lloc de residència del governador reial, del clergat i, durant un temps, de la comunitat jueva de Torroella. A l'Eixample vivia la major part de la població, que disposava d'un sistema d'organització municipal propi: la Universitat, òrgan que vetllava per la bona marxa de la comunitat. La classe dirigent d'aquesta Universitat estava formada per una burgesia nascuda de la bonança econòmica de la vila. Uenç de muralla prop de la plaça del lledoner. Encara avui es pot resseguir algun tram del perímetre defensiu de la vila. A la plaça de l'Empordà trobem la torre de les Bruixes (segles XV-XVI), cilíndrica, de forma atalussada a la base i 12 metres d'alçada, amb espitlleres per a armes de foc. Al costat de la torre hi ha un llenç de muralla amb una porta cegada que ha servit per explicar una llegenda fantàstica sobre les bruixes de la contrada.
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above