8.16.1 Criteris de redacció

En la redacció de la sol·licitud s’ha de mantenir un to neutre i respectuós, i s’ha d’estructurar la informació de manera lògica i tan simplificada com sigui possible.

Quant al tractament personal:

  • Si fa la sol·licitud una persona sola, s’utilitza la primera persona del singular (jo): exposo; sol·licito. Quan la fa un col·lectiu, la primera persona del plural (nosaltres): exposem; sol·licitem.
  • El destinatari de la sol·licitud és l’Administració: una àrea, un òrgan o la unitat administrativa que l’ha de tramitar. Per això no s’ha d’emprar cap tractament personal (que em concediu), sinó que les referències a l’òrgan s’han de fer de manera impersonal o en tercera persona: que s’esmeni; que la Diputació em concedeixi, etcètera.

En la sol·licitud no s’han de fer servir tractaments protocol·laris ni fórmules de salutació i comiat.

 

Dubtes freqüents

  • Sol·licitud o instància?

    Encara que el diccionari considera sinònimes aquestes dues paraules, en l’àmbit administratiu és preferible fer servir sol·licitud, ja que és aquest el terme que apareix a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

  • La sol·licitud, a qui s’ha de dirigir?

    La sol·licitud no és un document nominal i, per tant, mai no s’ha d’adreçar a una persona particular, sinó a l’Administració o a l’òrgan corresponent.

  • És gràcia que espero obtenir [...]?

    Una sol·licitud no és una demanda de gràcia que es concedeix o es denega sense cap regulació i segons el lliure criteri d’una persona, sinó una petició que està regulada per criteris objectius, de manera que només es denega la sol·licitud quan no compleix aquestes condicions. Per això, aquest document no ha de dur mai fórmules finals d’afalac.

  • Suplicar, pregar, implorar, etc.

    Entre l’Administració i la ciutadania s’ha d’establir una relació igualitària, sense connotacions jeràrquiques. Per això, l’administrat no s’hi ha de dirigir mai utilitzant formes servils com ara prego, suplico o imploro.

  • Interessar o sol·licitar?

    El verb interessar significa ‘suscitar interès’, i no pas demanar o sol·licitar.

    • la subvenció interessada
    • la subvenció sol·licitada
  • Les dades de la persona que fa la sol·licitud

    Cal remarcar que l’Administració no ha de demanar a l’administrat (ni l’administrat cal que ofereixi a l’Administració) més dades d’identificació de les que realment són necessàries per a l’adequada tramitació de l’expedient. Generalment no és pertinent demanar-li que indiqui el seu estat civil, el nombre de fills o la professió.

  • E-mail

    En català, el lloc on es reben i des d’on s’envien missatges per correu electrònic s’anomena adreça electrònica (abreviatura: a/e). Es tracta d’un conjunt de caràcters que permeten d’identificar inequívocament la bústia electrònica d’una persona, una organització, etc. Per tant, hem d’utilitzar aquest terme en lloc de l’anglicisme e-mail (abreviatura d’electronic mail).

Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088