Diputació de Girona
 

8.9.1 Criteris de redacció

En la redacció de les comunicacions electròniques s’ha d’adequar la llengua al grau de formalitat, que pot tenir un nivell respectuós i neutre o bé cordial.

Les idees s’han d’expressar amb claredat, precisió i concisió, i el contingut s’ha d’estructurar de manera lògica, si cal per mitjà de paràgrafs breus. En el cas dels SMS, convé aprofitar al màxim els espais de què es disposa (normalment, 156) i evitar, en els missatges enviats des de la Diputació de Girona, recursos d’abreviació que només són propis de comunicacions personals informals (d per de, x per per, q per que, etc.). Igualment, no es pot prescindir d’accentuar els mots quan la gramàtica ho prescriu (la majoria de programes de gestió d’enviament de missatges curts admeten l’ús de caràcters accentuats).

Quant al tractament personal, s’utilitza:

  • Per a qui emet el text, en general, la primera persona del singular (jo): us informo; us faig saber. La primera persona del plural (nosaltres) (us adjuntem; us trametem) és adequada quan es vol accentuar el caràcter institucional per sobre del personal, o bé el valor col·lectiu de l’organisme.
  • Per a la persona destinatària, preferentment, la segona persona del plural (vós): us demano; aprofito per saludar-vos. Opcionalment, també podem fer servir la tercera persona del singular (vostè), que resulta més distant amb l’interlocutor: li demano; aprofito per saludar-la.

L’ús del tractament de vós presenta la mateixa forma per al masculí i per al femení, en singular i en plural, i, per tant, serveix per a un o diversos destinataris i per a dones i homes: Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos ben atentament. En canvi, amb el tractament de vostè: Aprofito aquesta avinentesa per saludar-lo/-la/-los/-les ben atentament.

Amb l’ús del tractament de vós, també s’eviten ambigüitats quan intervé una tercera persona: Li comunico que la Diputació ha aprovat la seva proposta és una frase ambigua, perquè no queda clar si la proposta és de la Diputació o del destinatari, cosa que se soluciona amb Us comunico que la Diputació ha aprovat la vostra proposta.

La segona persona del singular (tu) només és adequada en casos de gran amistat i confiança mútua: rebràs; et comunico que. Com que les comunicacions electròniques són especialment freqüents en contextos en què hi ha una tracte molt continuat i immediat, hi és més habitual que en altres documents l’ús d’aquest tractament. En el cas dels SMS, sovint s’opta per un redactat que evita les referències personals.

 

Dubtes freqüents

  • En les comunicacions electròniques, s’ha d’escriure amb majúscules?

    Als textos electrònics formals, es recomana escriure majúscules tan sols quan les normes ho prescriguin: a començament de ratlla, després d’un punt, en els noms propis, etc. No s’han d’escriure paraules, ratlles o paràgrafs íntegrament amb majúscules, perquè s’interpreta que l’emissor aixeca la veu o expressa emocions diverses, com ara enuig o alegria, que s’han d’evitar en textos formals.

  • Improvisar o planificar, en les comunicacions electròniques?

    No hi ha cap raó que justifiqui la improvisació en aquesta mena de comunicacions. Cal que planifiquem el text com si es tractés d’una carta postal i que, un cop redactat, en fem una relectura a fi d’evitar les faltes d’ortografia i d’altra mena.

  • En els missatges electrònics, ens podem estendre tant com vulguem?

    Convé que siguem breus, perquè els correus costen de llegir en pantalla. Com a màxim, hauríem d’utilitzar de 10 a 15 línies de text. Podem ressaltar en negreta les paraules clau; d’aquesta manera, si el destinatari fa una lectura en diagonal, almenys rebrà la informació més important.

  • El web o la web?

    Sovint fem servir el nom web (sistema basat en l’ús de l’hipertext que permet de cercar informació a Internet, accedir-hi i visualitzar-la) com a adjectiu per formar termes relacionats, com ara pàgina web, lloc web, servidor web, espai web, etc. En certs contextos prescindim del nom que actua com a nucli (pàgina, lloc, servidor, espai, etc.) i el terme queda reduït a la forma web, que manté el gènere del nom que hem suprimit: per exemple, un web (per un lloc web) o una web (per una pàgina web). Com que probablement la situació més habitual és que el substantiu elidit sigui la forma pàgina, l’ús en femení és el més general (Podeu fer els tràmits per mitjà de la web), però en certs contextos també pot ser ben adequat l’ús en masculí (La Diputació ha renovat completament el seu web, La renovació del web de la Diputació n’afecta totes les pàgines).

  • Internet i intranet

    En alguns contextos s’està generalitzant l’ús del mot Internet amb minúscula, assimilant-lo a altres mitjans de comunicació (telèfon, televisió…). De moment, però, el diccionari general de la llengua encara no recull aquesta denominació, i com que es tracta d’un nom propi d’una xarxa, es recomana d’escriure’l amb majúscula inicial. En canvi, intranet (xarxa informàtica d’ús intern d’una organització) és un nom comú, i, per tant, ha d’anar amb minúscula i amb article.

    Cal tenir en compte que tant Internet com intranet són mots femenins, ja que se sobreentén que els precedeix el mot xarxa.

    • Mentre que Internet és una xarxa informàtica d’abast mundial, una intranet és una xarxa privada.

     

    • Internet és utilitzat cada cop més.
    • Internet és utilitzada cada cop més.

     

    • Ho trobaràs a la intranet de la Diputació.
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088

Diputació de Girona