Sota l’epígraf «Ordre del dia», en negreta, es redacta, alineada a l’esquerra, la llista numerada dels temes que s’han de tractar en la sessió (si l’ordre del dia és llarg, es pot incloure en un full a part).
El nombre i el contingut dels punts els decideix la Presidència, però n’hi ha dos que solen ser fixos, generalment el primer i l’últim. Les sessions ordinàries s’inicien amb el punt Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior i acaben amb Precs i preguntes. A la convocatòria d’una sessió extraordinària, no hi consten aquests dos punts; i a la de les sessions constitutives, no hi pot aparèixer el primer punt, perquè no hi ha hagut una sessió prèvia.
La redacció de l’ordre del dia ha de ser tan breu i clara com sigui possible. Convé no carregar el text amb expressions que en un ordre del dia resulten gratuïtes, com ara si escau o si pertoca (vegeu l’apartat de dubtes freqüents a 8.4.1, «Criteris de redacció»).
En cas que hi hagi un únic punt a tractar, es fa constar a continuació de la fórmula de la convocatòria, sense numerar.
