(Cerca avançada )

At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis.

Descarregar

Les mosques de sant Narcís

Compartir

   
  • LES MOSQUES DE SANT NARCÍS



    o hi ha dubte que la llegenda més característica de Girona és la de les mosques de sant Narcís. Mentre en altres poblacions fan aparèixer en les seves llegendes dracs, àguiles o lleons, els gironins s’han dedicat a glorificar un petit insecte domèstic, força emprenyador però cordialment casolà: la mosca!

    El miracle de les mosques va succeir, diuen, el setembre de 1286, quan l’exèrcit del rei de França, Felip l’Ardit, va assetjar Girona amb motiu de les seves trifulgues amb el rei Pere d’Aragó. Encara que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es varen portar de manera ignominiosa: varen robar, insultar i oprimir els gironins, varen assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, varen profanar el cos incorrupte de sant Narcís, guardat a la col·legiata de Sant Feliu, i li varen trencar un braç. Això va ser massa: del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien espeternegant. Aquest suposat fet va ocasionar una multitud d’escrits, sermons i llegendes i va originar també la típica i tòpica iconografia gironina que lliga indissolublement la imatge de les mosques a la ciutat.

    Però encara que aquest miracle de les mosques sigui el primer, no és pas l’únic. Més tard, quan el 1653 els francesos, manats pel general Plessis-Bellière i el mariscal d’Hocquincourt, varen assetjar Girona, altre cop varen sortir les mosques del cos del sant patró de la ciutat, encara que aquesta vegada es varen limitar a picar els cavalls dels assetjadors, i causaren la mort de més de dos mil d’ells. I anys més tard, el 1684, mentre els francesos (sí, els francesos!) a les ordres del mariscal Bellefond varen tornar a la seva mania d’assetjar Girona, van tornar els patriòtics insectes a picar tant els soldats com els cavalls, i en van causar una gran mortaldat.

    Existeix una altra llegenda menys coneguda, que ens explica que a València hi havia un francès (naturalment!) que tenia un aprenent gironí. Com que el noi li parlava sempre del miracle de les mosques, el francès, “mosquejat”, li va demanar, tot foteta, que quan anés a Girona, li portés una mosca de sant Narcís de mostra. Dit i fet: una vegada que el noiet va anar a veure la seva família a Girona, va agafar la primera mosca que va trobar, i la va posar dintre una canya buida, que va tapar amb un suro. En arribar a València, i un cop davant del seu amo, va treure el tap i la mosca va sortir rabent i va picar el francès, que va caure mort!

    Font: Vivó i Siqués, Carles. Llegendes i misteris de Girona. Girona: Diputació de Girona / Caixa de Girona, 1989. (Quaderns de la Revista de Girona; 24)

     

    Saps llegendes del teu municipi? Envians-les a ladreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers números del Vet Aquí!

      

  • NOMBRE I NÚMERO



    Es tracta de dos conceptes que sovint provoquen confusió.

     

    Utilitzem nombre:

    • com a sinònim de quantitat.
    • El nombre de candidats no pot ser inferior a tres.
    • L’acte va comptar amb un bon nombre d’assistents.
    • com a entitat matemàtica o per referir-nos al resultat d’un càlcul. En aquests casos, però, també es considera adequat l’ús de número.
    • El 7 és un nombre primer.
    • El 7 és un número primer.

     

    • He obtingut aquest nombre sumant l’IVA a la base imposable.
    • He obtingut aquest número sumant l’IVA a la base imposable.

     

    Utilitzem número:

    • per designar una xifra concreta dins una sèrie.
    • L’anunci surt publicat al BOPG número 132.
    • El número de registre de sortida és 2012-005565.
    • per referir-nos als jocs d’atzar, per expressar la talla o la mida d’un objecte, per fer referència a un espectacle, i en algunes expressions populars.
    • El número de la grossa acaba en 8.
    • No troba sabates del número 45.
    • Ens han ensenyat un número de màgia.
    • A en Pau sempre li prenen el número.

      

  • ELS GENTILICIS



    Un gentilici és un adjectiu o substantiu que denota el lloc d’origen d’un individu.

    Hi ha llocs que no tenen un gentilici associat. Per anomenar els individus d’aquell lloc, s’anteposa al topònim la preposició de: de Fontanilles, d’Aiguaviva, etc.

    {#emotions_dlg.cross} En Marçal és fontanillenc.

    {#emotions_dlg.tick} En Marçal és de Fontanilles.

     

    Els gentilicis solen formar-se per derivació a partir del nom de lloc corresponent. En català, tenim diferents sufixos per crear gentilicis:

     

    Sufix

    Topònim

    Gentilici

    -enc, -enca

    Agullana

    Albanyà

    Besalú

    Anglès

    El Far d’Empordà

    Llançà

    agullanenc, agullanenca

    albanyenc, albanyenca

    besaluenc, besaluenca

    anglesenc, anglesenca

    elfarenc, elfarenca

    llançanenc, llançanenca

    -í, -ina

    Banyoles

    Bescanó

    Caldes de Malavella

    Camós

    Queralbs

    Vilallonga de Ter

    banyolí, banyolina

    bescanoní, bescanonina

    calderí, calderina

    camosí, camosina

    queralbí, queralbina

    vilallonguí, vilallonguina

    -ès, -esa

    Campllong

    Pardines

    Gombrèn

    campllonguès, campllonguesa

    pardinès, pardinesa

    gombrenès, gombrenesa

    -à, -ana

    Verges

    El Port de la Selva

    Sant Gregori

    Ribes de Freser

    Toses

    vergelità, vergelitana

    selvatà, selvatana

    gregorià, gregoriana

    ribetà, ribetana

    tosà, tosana

     

    També hi ha gentilicis que adopten més d’una forma:

     

    Topònim

    Gentilici

    Llagostera

    llagosterí, llagosterina

    llagosterenc, llagosterenca

    Palamós

    palamosí, palamosina

    palamosenc, palamosenca

    Sant Feliu de Guíxols

    guixolenc, guixolenca

    feliuenc, feliuenca

    feliuà, feliuana

    Torroella de Montgrí

    montgrí, montgrina

    torroellenc, torroellenca

    torroellès, torroellesa

    Ripoll

    ripollenc, ripollenca

    ripollès, ripollesa

    Pals

    palenc, palenca

    palsenc, palsenca

    Santa Coloma de Farners

    colomenc, colomenca

    farnesenc, farnesenca

     

    A l’àrea lingüística catalana, l’encarregada de fomentar l’inventari, l’estudi i la defensa dels noms propis és la Societat d’Onomàstica. Podeu consultar la llista de tots els gentilicis catalans a l’enllaç següent: http://www.onomastica.cat/gentilicis.

     

  • UN FITXER INFORMÀTIC PESA?



    Podem fer servir les formes pes i pesar per referir-nos a les dimensions d’un fitxer informàtic, específicament en els contextos en què hi ha transmissió de dades a través d’una xarxa. És habitual, doncs, dir, per exemple, que un fitxer pesa massa i que no es pot enviar com a fitxer adjunt a un correu electrònic.

    No us puc enviar el fitxer perquè pesa massa.

     

    Quan es vol designar estrictament la llargada d’un fitxer mesurada en bytes, la forma més precisa semànticament és mida, que el diccionari de la llengua general defineix com a ‘mesura, especialment lineal’.

    La mida del fitxer és de 2 megabytes.

     

    També tenen ús i són adequats els termes més genèrics grandària i dimensió d’un fitxer. O bé l’adjectiu gran en certs contextos. En aquest últim cas, la càrrega semàntica es desplaça més aviat cap a la capacitat del suport de la informació.

    Caldrà preveure la grandària / la dimensió del fitxer.

    Aquest fitxer és molt gran, ocupa massa memòria.

     

    Totes aquestes denominacions catalanes tenen el seu paral·lel en altres llengües com ara l’anglès (file size o file weight), el francès (taille de fichier o poids de fichier) i l’espanyol (tamaño de un fichero o peso de un fichero).

     

     

     

    Des de l’Oficina de Serveis Lingüístics us animem a proposar-nos temes que us interessaria que tractéssim, siguin de normativa (pronoms febles, relatius, etc.), de qüestions convencionals, de terminologia administrativa o de qualsevol altre àmbit d’interès per a la Diputació (informàtica, medi ambient, economia...). Podeu fer-ho a l’adreça osl@ddgi.cat.

     

     

Generant PDF...
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088