(Cerca avançada )

At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis.

Descarregar

Vet Aquí!, butlletí lingüístic de la Diputació de Girona (març de 2014)

Compartir

   
  • NO HI HA DUBTE!



    ACCENTUACIÓ

    El mes passat, vam tancar el Vet Aquí! amb un text que no acabava de rutllar. És aquest:

    PLEC DE CLAUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS DE CONTRACTACIO APLICABLES ALS CONTRACTES D’OBRES DE LA DIPUTACIO DE GIRONA I ELS SEUS ORGANISMES AUTONOMS

    Heu detectat per què no funciona? Si el que us fa arrufar les celles és la falta d’accents, aneu pel bon camí!

    Hem de tenir en compte que, tot i que hi ha una llegenda urbana que s’entesta a propagar que en català (i en castellà) les paraules que s’escriuen amb majúscules no s’accentuen, aquest rumor és del tot fals.

    Així doncs, cal accentuar els mots sempre que les normes d’accentuació ho prescriguin, independentment del fet que els escriguem amb majúscules o amb minúscules. Per tant, el text, un cop accentuat, quedaria d’aquesta manera:

    PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS DE CONTRACTACIÓ APLICABLES ALS CONTRACTES D’OBRES DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA I ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS

    I, ja que hi som posats, aprofitem per recordar-vos les normes d’accentuació:

    • Les paraules agudes (aquelles en què la síl·laba tònica és l’última) s’accentuen:

     quan acaben en

    a, e, i, o, u

    as, es, is, os, us

    en, in

    Exemples: comitè, interí, accés, incís, magazín...

    Per tant, no s’accentuen: paper, estil, paret, element, iogurt, ascensor...

     

    • Les paraules planes (aquelles en què la síl·laba tònica és la penúltima) s’accentuen:

    quan NO acaben en

    a, e, i, o, u

    as, es, is, os, us

    en, in

    Exemples: cérvol, gràfic, telèfon, pèsol, èxit, útil...

    Per tant, no s’accentuen: aigüera, conveni, llapis, informe, origen...

     

    • Les paraules esdrúixoles (aquelles en què la síl·laba tònica és l’antepenúltima) s’accentuen sempre.

    Exemples: superfície, hectàrea, matèria, fenòmens, paràmetre...

     

    Recordeu que els monosíl·labs (els mots d’una sola síl·laba) no s’accentuen, tret que els hàgim de distingir d’un altre mot que s’escriu igual però té un significat diferent. L’accent que usem en aquests casos es coneix amb el nom d’accent diacrític:

     

    és

    (verb ser)

    es

    (pronom)

    més

    (quantitat)

    mes

    (unitat de temps)

    (afirmació)

    si

    (conjunció)

    sóc

    (verb ser)

    soc

    (tros de soca)

    són

    (verb ser)

    son

    (ganes de dormir)

    véns

    (verb venir)

    vens

    (verb vendre)

     

     

     

  • L'OSL RESPON!



    POSAR L’ACCENT EN

    Bon dia!

    Acabo d’escriure una frase que no sé si és del tot correcta:

    “El projecte posa l’accent en el documentalisme social.”

    Puc fer servir l’expressió “posar l’accent en”? És que l’he buscat al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i no la hi he trobat.

    En cas que sigui incorrecta, em podeu dir de quines alternatives disposo?

    Gràcies!

     

    RESPOSTA

    L’expressió posar l’accent en és correcta en català. Si bé és cert que no apareix al diccionari normatiu de la llengua catalana (el DIEC), sí que la trobem recollida al Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC), de l’Enciclopèdia Catalana, concretament en l’entrada "accent":

    “[...] posar l’accent en (alguna cosa) Posar-la en relleu, subratllar-ne la importància. El programa del partit posa l'accent en la necessitat d'un desenvolupament sostenible.

    Per tant, com que el GDLC gaudeix de l’aval de l’Institut d’Estudis Catalans, pots utilitzar amb tota tranquil·litat la forma posar l’accent en, o bé la pots substituir per d’altres de sinònimes, com són ara posar èmfasi en, posar en relleu, etc.

     {#emotions_dlg.tick}

    El projecte posa l’accent en el documentalisme social.

     {#emotions_dlg.tick}

    El projecte posa èmfasi en el documentalisme social.

     {#emotions_dlg.tick}

    El projecte posa en relleu el documentalisme social.

     

     

  • FOTOLAPSUS



    Des d’aquesta secció us animem a fer-nos arribar fotografies d’incorreccions lingüístiques que detecteu en el vostre dia a dia. Ens les podeu enviar a l’adreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers butlletins.

    Als qui ja ho heu fet, moltes gràcies per la vostra col·laboració!

    La fotografia d’aquest mes capta un parell de lapsus que apareixen en un conegut còmic:

     

    Fixeu-vos que:

    1) Tal com hem vist en repassar el tema de l’accentuació, les paraules planes no s’accentuen quan acaben en -es. Per tant, tenint en compte que tenies és una paraula plana (té la síl·laba tònica en penúltima posició: te-ni-es) acabada en -es, no l’hem d’accentuar: tenies.

    2) Un cop resolt el problema detectat a tenies, veiem que aquest verb apareix en combinació amb la conjunció que! Recordeu que la construcció tenir que és incorrecta en català. Per expressar obligació, necessitat, etc., en català podem fer servir, segons el context, les formes haver de, caldre, ser necessari...

     

    Per tant, amb aquests canvis, el còmic quedaria així:

     

     

  • EL TAST ENVERINAT



    Per acabar, us avancem que en el butlletí del mes d'abril analitzarem l’error que conté aquesta frase:

    La teva sol·licitud serà acceptada mentres que la presentis en el termini establert i en la forma escaient.

    Fins al proper Vet Aquí!

     

     

     

    Des de l'Oficina de Serveis Lingüístics us animem a proposar-nos temes que us interessaria que tractéssim ens els propers butlletins, siguin de normativa (pronoms febles, relatius, etc.), de qüestions convencionals, de terminologia administrativa o de qualsevol altre àmbit d’interès per a la Diputació (informàtica, medi ambient, economia...). Podeu fer-ho per mitjà del formulari de contacte que trobareu a l’apartat «Presentació» d’aquest web.

     

     

     

Generant PDF...
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088