(Cerca avançada )

At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis.

Descarregar

Vet Aquí!_gener de 2014

Compartir

   
  • NO HI HA DUBTE!



    L’APÒSTROF

    En general, apostrofem els articles el i la quan acompanyen paraules que comencen en vocal o en hac:

    l’acte, l’hàbit, l’expedient, l’hereu, l’informe, l’historial, l’ofici, l’homenatge, l’ull, l’humà (paraules masculines)

    l’acta, l’habilitat, l’edat, l’hectàrea, l’ínfula, l’hípica, l’obertura, l’hortalissa, l’urna, l’hulla (paraules femenines)

    També apostrofem l’article el quan acompanya els números 1 i 11, ja que es pronuncien amb una vocal inicial:

    l’1 de gener (l’u de gener), l’11 de febrer (l’onze de febrer)

    {#emotions_dlg.flag} L’article no s’apostrofa en els casos següents:

    a) Els mots femenins que comencen en i, u, hi o hu àtona:

    la identitat, la higiene, la universalitat, la humanitat

    b) Les paraules que comencen amb i, u, hi o hu + vocal (un diftong creixent):

    el ien, el iode, la iaia, la iuca, el hiat, la hiena

    c) Els noms de les lletres:

    la a, la efa

    d) Les paraules que comencen amb una hac aspirada:

    la haima, el handicap

    e) Les paraules una (amb referència a l’hora), ira, Haia i host:

    la una, la ira, la Haia i la host

    Aquesta norma de l'apòstrof també s’aplica a les sigles:

    Apostrofem l’article quan acompanya una sigla que comença en vocal (o bé comença amb una consonant que es pronuncia amb una vocal inicial):

    l’ACN, l’ESO, l’IPC, l’ONG, l’UNED, l’FMI, l’LSD

    En canvi, no apostrofem l’article femení quan precedeix una sigla que comença en i, u, hi, hu àtona o i, u, hi, hu + vocal (un diftong creixent):

     la UNESCO, la UOC, la UEFA

    En el cas de la preposició de, l’apostrofem sempre que vagi davant d'una paraula que comenci en vocal o en hac:

    d’ara, d’hàbitat, d’emergència, d’hebreu, d’ira, d’histèria, d’ocupació, d’Holanda, d’ubicació, d’hulla

    En canvi, en contacte amb una sigla, la preposició de només s’apostrofa si la sigla comença en vocal:

    d’ESO, d’IPC, però de FP, de LSD

     

  • L’OSL RESPON!



    PER QUÈ, PER A QUÈ o PERQUÈ?

    Bon dia,

    Tinc un petit dubte a l’hora d’escriure el següent títol: “Els megàlits, per què servien?”. No sé si és més correcte escriure per a què en comptes de per què. M’ho podeu aclarir? I, posats a fer, em podeu recordar quan escrivim perquè (junt) i quan per què (separat)?

    Gràcies.

     

    RESPOSTA

    Només fem servir per a què quan formulem una pregunta, directa o indirecta, que expressa finalitat o que ens dóna informació sobre la utilitat d’alguna cosa:

    Per a què serveix aquest microxip? [podem dir Quina és la utilitat d’aquest microxip?]

    Per a què em fas tantes preguntes? [podem dir Quina és la finalitat de tantes preguntes?]

    En la resta de casos (quan equival a per quina raó o fa de pronom relatiu) escriurem per què, tant si la pregunta és directa com indirecta:

    Per què sempre arribes tard? (pregunta directa)

    M’agradaria saber per què sempre arribes tard. (pregunta indirecta)

    Per tant, en la frase que esmentes, la forma adequada és per a què, ja que podem dir:

    Els megàlits, quina utilitat tenien?

    D’altra banda, pel que fa a l’escriptura de perquè (junt) o per què (separat), tingues en compte que escrivim per què quan formulem una pregunta (ja sigui directa o bé indirecta), i perquè en la resta de casos:

     —Per què ha aprovat les oposicions?

    Ha aprovat les oposicions perquè s’ha fet un fart d’estudiar.

    Per acabar, et recordem que totes aquestes formes (perquè, per què i per a què) s’accentuen sempre, i que la forma per a què només s’utilitza en frases interrogatives, ja siguin directes o bé indirectes:

    • Després de la seva explicació ja sé per a què serveix aquest microxip.
    • Després de la seva explicació ja sé perquè serveix aquest microxip.

        

  • FOTOLAPSUS



    Des d’aquesta secció us animem a fer-nos arribar fotografies d’incorreccions lingüístiques que detecteu en el vostre dia a dia. Ens les podeu enviar a l’adreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers butlletins.

    Per començar, aquest mes hem fet la feina per vosaltres, i hem descobert aquesta meravella!

    Fixeu-vos que, en aquest cartell, caldria fer-hi quatre correccions:

    1) En català, l’equivalent a la forma castellana edredón és edredó.

    2) El mot nòrdic s’accentua, perquè és una paraula plana que no acaba en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.

    3) El símbol que fa referència al mot centímetres s’escriu en minúscules: cm.

    4) El símbol de l’euro és una C amb dues ratlletes horitzontals: .

     

    Per tant, un cop introduïts els canvis, el cartell resultant seria aquest:

    Tingueu en compte que tant podem fer servir la forma edredó nòrdic com nòrdic, directament, per referir-nos a la peça de roba que posem sobre el llit per abrigar-nos.

      

  • EL TAST ENVERINAT



    Per acabar, us deixem amb una frase que no és del tot correcta:

    Quin error s’amaga darrera d’aquesta frase?

    Heu detectat quina és la incorrecció? La solució, la trobareu en el proper Vet Aquí!

     

     

     

    Des de l’Oficina de Serveis Lingüístics us animem a proposar-nos temes que us interessaria que tractéssim, siguin de normativa (pronoms febles, relatius, etc.), de qüestions convencionals, de terminologia administrativa o de qualsevol altre àmbit d’interès per a la Diputació (informàtica, medi ambient, economia...), etc. Podeu fer-ho per mitjà del formulari de contacte que trobareu a l’apartat «Presentació» d’aquest web.

Generant PDF...
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088