L’APÒSTROF
En general, apostrofem els articles el i la quan acompanyen paraules que comencen en vocal o en hac:
l’acte, l’hàbit, l’expedient, l’hereu, l’informe, l’historial, l’ofici, l’homenatge, l’ull, l’humà (paraules masculines)
l’acta, l’habilitat, l’edat, l’hectàrea, l’ínfula, l’hípica, l’obertura, l’hortalissa, l’urna, l’hulla (paraules femenines)
També apostrofem l’article el quan acompanya els números 1 i 11, ja que es pronuncien amb una vocal inicial:
l’1 de gener (l’u de gener), l’11 de febrer (l’onze de febrer)
|
a) Els mots femenins que comencen en i, u, hi o hu àtona: la identitat, la higiene, la universalitat, la humanitat b) Les paraules que comencen amb i, u, hi o hu + vocal (un diftong creixent): el ien, el iode, la iaia, la iuca, el hiat, la hiena c) Els noms de les lletres: la a, la efa d) Les paraules que comencen amb una hac aspirada: la haima, el handicap e) Les paraules una (amb referència a l’hora), ira, Haia i host: la una, la ira, la Haia i la host |
Aquesta norma de l'apòstrof també s’aplica a les sigles:
Apostrofem l’article quan acompanya una sigla que comença en vocal (o bé comença amb una consonant que es pronuncia amb una vocal inicial):
l’ACN, l’ESO, l’IPC, l’ONG, l’UNED, l’FMI, l’LSD
En canvi, no apostrofem l’article femení quan precedeix una sigla que comença en i, u, hi, hu àtona o i, u, hi, hu + vocal (un diftong creixent):
la UNESCO, la UOC, la UEFA
En el cas de la preposició de, l’apostrofem sempre que vagi davant d'una paraula que comenci en vocal o en hac:
d’ara, d’hàbitat, d’emergència, d’hebreu, d’ira, d’histèria, d’ocupació, d’Holanda, d’ubicació, d’hulla
En canvi, en contacte amb una sigla, la preposició de només s’apostrofa si la sigla comença en vocal:
d’ESO, d’IPC, però de FP, de LSD
