EL VERB ADJUNTAR
Aquí tenim la frase enverinada del mes passat:
Adjunteu al justificant de pagament el formulari d’inscripció al curs.
Novament, el que enverina la frase és l’ordre dels elements que complementen el verb adjuntar.
Aquest verb té un comportament similar al del verb acompanyar (que vam veure en el butlletí anterior), ja que és complementat per un element principal i per un altre de secundari. En aquest cas, però, l’element que introduïm per mitjà de la preposició és el principal (a diferència del que s’esdevé amb el verb acompanyar).
Així doncs, tenint en compte que en la frase enverinada el formulari d’inscripció al curs és el document principal, i que el justificant de pagament és el secundari, el complement que hem de precedir de la preposició (a, en aquest cas) és el formulari d’inscripció al curs.
Noteu la diferència en l’estructura dels verbs acompanyar i adjuntar:
|
Acompanyar [document principal] de/amb [document secundari]
Adjuntar a [document principal] [document secundari] |
Per tant, la frase enverinada, un cop corregida, quedaria així:
Adjunteu el justificant de pagament al formulari d’inscripció al curs.
Fixeu-vos que podríem expressar el mateix fent ús del verb acompanyar; l’únic que hauríem de tenir en compte és que caldria modificar la preposició i l’ordre en què apareix:
Acompanyeu el formulari d’inscripció al curs amb el justificant de pagament.
