(Cerca avançada )

At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis.

Compartir

   
  • PREÀMBUL



    Tal com ja us vam avançar en el darrer Vet Aquí!, enguany el butlletí incorpora dues noves seccions, «La llengua en forma» i «Informació d’interès», que substitueixen, respectivament, els apartats «No hi ha dubte!» i «El tast enverinat».

     

    Aquest canvi respon a la voluntat dels Serveis Lingüístics de la Diputació de Girona de difondre, per mitjà del Vet Aquí!, les novetats que incorporen la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), aparegudes a finals del 2016, en relació amb la normativa oficial de la llengua catalana.

     

    Fet aquest aclariment, ja podem anar per feina!

     

     

  • LA LLENGUA EN FORMA



    L’ACCENT DIACRÍTIC

     

    Un dels canvis de la nova ortografia que ha generat més polèmica és el que té a veure amb els accents diacrítics. Si abans la llista de mots que havien de dur accent diacrític superava el centenar, ara ha quedat reduïda als quinze casos següents:

     

    nom masculí [pl. béns], ‘allò que procura un avantatge, una satisfacció’: Ho faig pel teu . Béns immobles.

    be

    nom masculí [pl. bens], ‘anyell’: Esquila el be. Un ramat de bens.

    adverbi, conjunció i interjecció: Ho ha fet molt . han dit que hi era. , !

    nom femení [pl. bes], ‘nom de la lletra b’: S’escriu amb be de bou. Confon les bes i les pes.

    déu

    nom masculí [pl. déus], ‘divinitat, ésser suprem’: Creure en Déu. Els déus grecs.

    deu

    nom femení [pl. deus], ‘font’: Una deu termal. S’eixuguen les deus.

    numeral cardinal, nom masculí [pl. deus] i femení plural: Cinc i cinc fan deu. He tret un deu en física. Han sortit dos deus seguits. Les deu del matí.

    formes 3 i 2 pres. ind., i 2 imp. del verb deure: Em deu diners. Em deus cent euros.

    forma 5 pres. ind. i subj., i 5 imp. del verb dar: No us deu pressa.

    és

    forma 3 pres. ind. del verb ésser: El meu pare és metge.

    es

    pronom feble: Això es fa de seguida.

    article salat: Tanca es cavall.

    plural de e, nom femení, ‘nom de la lletra e’: Fa unes es molt elegants.

    nom femení [pl. mans], ‘terminació del braç’: Dona’m la . Té les mans fredes.

    ma

    possessiu àton [pl. mes]: Ma mare.

    més

    adverbi, quantitatiu i nom masculí: En vull més. Tinc més anys que tu. Les sumes s’indiquen amb un més entre les xifres.

    mes

    nom masculí [pl. mesos], ‘part de l’any’: El mes de gener. Els mesos d’hivern.

    participi del verb metre: L’han mes en llibertat.

    conjunció adversativa: Va dir que ho faria, mes no ho farà.

    plural del possessiu àton ma: Mes ties.

    món

    nom masculí [pl. mons], ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’: La fi del món. Ha fet la volta al món. Crea mons imaginaris.

    mon

    possessiu àton [pl. mos]: Mon pare.

    pèl

    nom masculí [pl. pèls], ‘filament que creix a la pell’: Un pèl de la barba. No té pèls a la llengua.

    pel

    contracció [pl. pels] de per i el: Passa pel pont. Van pels carrers.

    què

    relatiu (precedit de preposició), interrogatiu i exclamatiu: El martell amb què han picat. Què dius? Observa què passa. Què has dit!

    que

    relatiu, conjunció i quantitatiu: El vestit que portes. Em sembla que plou. Diu el que li convé. Que bonic! Que gent!

    nom masculí [pl. quès] ‘quid d’una qüestió, naturalesa d’una cosa’: Ja em diràs el què. Vull conèixer tots els quès d’aquest assumpte.

    forma 3 pres. ind. del verb saber: No ho .

    se

    pronom feble: No se sap res.

    adverbi afirmatiu: , és cert. Diuen que . que vindrà.

     

    si

    pronom reflexiu o recíproc: Parla de si mateix.

    conjunció: No vindré si plou. Si que triga!

    nom masculí [pl. sís], ‘afirmació’: Va respondre amb un sec. S’aprova la proposta per quaranta sís contra sis nos.

    nom masculí [pl. sis], ‘nota musical’: Un quintet en si menor. Dos sis bemolls.

    nom masculí [pl. sins], ‘interior’: Duia un infant dins el si. Els sins nasals.

    sòl

    nom masculí [pl. sòls], ‘superfície del terreny’: Un sòl fèrtil. Aquesta planta es fa en sòls sorrencs.

    sol

    nom masculí [pl. sols] ‘astre; nota musical’: La llum del sol. Clau de sol. La Via Làctia conté bilions de sols.

    adjectiu [pl. sols]: Es troba molt sol. Us deixem sols.

    forma 3 i 2 pres. ind., i 2 imp. del verb soler: Hi sol anar acompanyat. Sols venir per aquí?

    sols

    adverbi: Tan sols m’ha dit que no ve.

    són

    forma 6 pres. ind. del verb ésser: Tots són amics meus.

    son

    nom masculí [pl. sons], ‘acte de dormir’: Té un son tranquil.

    nom femení [pl. sons], ‘ganes de dormir’: Tinc molta son.

    possessiu àton [pl. sos]: Son pare.

    forma 1 pres. pres. ind. (bal.) del verb sonar: Jo son molt bé es violí.

    forma 3 pres. ind. i 2 imp. del verb tenir: molta sort. , el llibre que em vas deixar.

    te

    pronom feble: No te la portaré.

    nom masculí [pl. tes], ‘arbust; infusió de les fulles d’aquest arbust’: Una tassa de te. Uns tes molt aromàtics.

    nom femení [pl. tes] ‘Nom de la lletra t’: En aquest mot falta una te. Dues tes seguides.

    ús

    nom masculí [pl. usos], ‘acció d’usar’: Fes ús del teu dret.

    us

    pronom feble: Us estimo molt.

    forma 1 pres. ind. (bal., alg.) del verb usar: Només ús aquesta eina.

    plural de u, nom femení, ‘nom de la lletra u’: Fa unes enes que semblen us.

    vós

    pronom fort: Parlen de vós.

    vos

    pronom feble: Vestiu-vos. Déu vos guard!

    Font dels continguts de la taula: http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf.

     

    Pel que fa al plural d’aquests mots, es manté l’accent diacrític en aquells casos en què les formes coincideixen: béns, déus, pèls, sís i sòls.

     

    Quant als seus compostos i derivats, si abans mantenien l’accent diacrític, ara el perden. Així, hem d’escriure sense accent els mots adeu, rodamon, subsol i entresol, entre d’altres.

     

    Tingueu en compte que, excepcionalment, podeu recórrer a l’accent diacrític per evitar frases ambigües:

     

    ? Els estafadors venen al mercat.

     

    Fixeu-vos que aquesta frase es pot interpretar de dues maneres:

     

    1)    Els estafadors posen a la venda els seus productes al mercat.

     

    2)    Els estafadors freqüenten el mercat.

     

    En el primer cas, el verb que faríem servir seria venen, mentre que en el segon seria vénen, amb accent diacrític. Recordeu, però, que hem de limitar aquest recurs als casos excepcionals, en què el context no ens permeti desambiguar la frase.

     

     

  • L'OSL RESPON!



    ESTANY, AMB MAJÚSCULA O MINÚSCULA?

     

    Bon dia,

     

    Com hem d’escriure estany quan fem referència a l’estany de Banyoles, amb majúscula inicial o amb minúscula?

     

    Gràcies,

     

     

    RESPOSTA

    Quan ens trobem amb un nom geogràfic format per un mot genèric (mar, riera, cala, península, cap, massís, etc.) i un nom propi, escrivim el mot genèric amb minúscula i el nom propi de lloc amb majúscula inicial:

     

    el mar Mediterrani

    la riera d’Espinelves

    la cala Estreta

    la península Ibèrica

    el cap de Creus

    el massís del Montgrí 

     

    Només escrivim amb majúscula inicial els genèrics que no tenen un valor descriptiu, sinó que són part del nom propi:

     

    el Port de la Selva

    Ribes de Freser

    la Vall de Bianya

    Serra de Daró

    el Pont de Suert

     

    Per tant, en el cas que ens plantegeu, hem d’escriure estany amb minúscula:

     

    estany de Banyoles

     

    Aquesta informació, la trobareu ampliada al web de llengua de la Diputació de Girona: http://www.ddgi.cat/llibreEstil/faces/seccio.xhtml?punt=145.

     

     

     

  • FOTOLAPSUS



    Des d’aquesta secció us animem a fer-nos arribar fotografies d’incorreccions lingüístiques que detecteu en el vostre dia a dia. Ens les podeu enviar a l’adreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers butlletins. Als qui ja ho heu fet, moltes gràcies per la vostra col·laboració!

     

    Aquí teniu el fotolapsus d’aquest mes:

     

     

     

    Fixeu-vos que:

     

    • Tot i que el diccionari recull el mot llimó, la forma més estesa és llimona.

     

    • La paraula farciment, si bé equival a la forma castellana relleno, no és l’adequada en aquest context, ja que s’utilitza especialment en l’àmbit de la gastronomia per fer referència a allò amb què es farceix alguna cosa (un gall dindi, per exemple).

     

    En el fotolapsus, el que es vol indicar és que hi ha la possibilitat de tornar a omplir l’ampolla (que, en aquest cas, anomenen iarda), per la qual cosa el terme escaient seria reompliment, si bé seria més genuí l’ús d’un verb, de manera que podríem dir: reomple la iarda!

     

    • El mot iarda s’escriu amb una i inicial, i no pas amb una ela: iarda.

     

    • Els decimals, els marquem amb una coma, i no pas amb un apòstrof: 3,10 euros.

     

    Així doncs, el fotolapsus, l’hauríem de corregir així:

     

     

     

  • INFORMACIÓ D'INTERÈS



    A finals de desembre es va publicar la resolució per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. El període d’inscripció és del 2 al 21 de febrer.

    Per a més informació, consulteu el web www.gencat.cat/llengua/certificats.

     

     

    Des de l’Oficina de Serveis Lingüístics us animem a proposar-nos temes que us interessaria que tractéssim ens els propers butlletins, siguin de normativa (pronoms febles, relatius, etc.), de qüestions convencionals, de terminologia administrativa o de qualsevol altre àmbit d’interès per a la Diputació (informàtica, medi ambient, economia...). Podeu fer-ho per mitjà del formulari de contacte que trobareu a l’apartat «Presentació» d’aquest web.

     

     

Generant PDF...
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088