Som a l’abril i s’apropa la Setmana Santa, un conjunt de celebracions religioses que es fan entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua o de Resurrecció per recordar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.
Les dates d’aquesta festivitat varien cada any segons la fase lunar. El Diumenge de Pasqua és el diumenge que segueix la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera, i, per tant, sempre s’escau entre el 22 de març i el 25 d’abril.
Aquesta variació de dates ha originat una sèrie de dites populars, com per exemple Pasqua marçal, misèria mortal, que es refereix al fet que si la festa de Pasqua és primerenca, o sigui, que cau pel març, hi haurà mala anyada o serà any de desgràcies.
En català tenim diferents locucions referides a la Pasqua: diem santes pasqües! per indicar que no cal parlar més d’una cosa, que ja s’ha acabat o que ja hi estem tots d’acord; d’algú que està molt content, ple de satisfacció, en diem que està content com unes pasqües (a Mallorca i Menorca, més content que un pasco), i quan algú fa Pasqua abans de Rams, ens referim al fet que està anticipant les coses, especialment, que espera un fill abans de casar-se.
De refranys, en tenim a gavadals. Diem que no és cada dia Pasqua, en el sentit que no sempre ens afavoreix la sort o que no hem de pretendre fer cada dia grans negocis. A Banyoles, la dita Parlem d’ous, que ara ve Pasqua es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava. I per referir-nos a la fi del dejuni i dels oficis religiosos tenim l’expressió Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó.
Al Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net), conegut com a Alcover-Moll, trobareu més refranys relacionats amb la Pasqua.
Santes pasqües i passem ara a un altre tema!
