L’escriptura de les adreces d’Internet i de les adreces electròniques es regeix per unes normes que cal respectar.
Primer de tot cal distingir una adreça d’Internet d’una adreça electrònica.
L’adreça electrònica és el lloc on es reben i des d’on s’envien missatges per correu electrònic.
- El meu correu electrònic és zoom@ddgi.cat.
- La meva adreça electrònica és zoom@ddgi.cat.
L’abreviatura d’adreça electrònica és a/e, que hem de fer servir en lloc de l’anglicisme e-mail (abreviatura d’electronic mail), tot i que no sempre cal recórrer a l’abreviatura, ja que totes les adreces tenen una arrova amb què les identifiquem de manera inequívoca.
L’adreça d’Internet indica la ubicació d’una persona o entitat a la xarxa, i permet consultar les pàgines d’informació que aquesta persona o entitat hi ha situat. Un exemple d’adreça d’Internet és http://www.ddgi.cat. Popularment, això és el que anomenem web, tot i que pròpiament el web és el sistema d’hipertext que permet buscar informació a la xarxa.
En els textos impresos, és recomanable compondre les adreces completes (amb la sigla del protocol HTTP), en lletra cursiva, sense majúscules i sense accents.
- L’Optimot (http://www.optimot.gencat.cat) i el DIEC (http://dlc.iec.cat) són recursos en línia ben útils.
En les referències bibliogràfiques, l’adreça d’Internet es compon després de la citació, entre angles i en rodona.
- Dorca, Jordi. «Els professionals de la cultura». Revista de Girona, núm. 259 (2010), p. 22-30 [en línia] <http://www.revistadegirona.cat/rdg/home.seam> [Consulta: 23 abril 2010].
