En la relació que s’estableix entre qualsevol persona i qualsevol organisme de l’Administració —com és ara la Diputació de Girona—, la llengua escrita hi té un paper fonamental, perquè sovint el text escrit és el mecanisme principal —si no l’únic— per mitjà del qual s’estableix aquesta relació. Els textos que difonem des de l’Administració transmeten, al costat del contingut estricte de què tracti cada document, tot un conjunt d’informació que el nostre interlocutor percep immediatament: rigor, seguretat jurídica, amabilitat, respecte pels valors democràtics, coneixement, cura, discreció, claredat, etc. Si els nostres textos fossin poc clars, el receptor consideraria aquesta manca de claredat com a característica pròpia de tot l’organisme emissor. Per això es pot afirmar sense cap mena de dubte que la llengua és un element d’imatge institucional, perquè a través de la llengua ens mostrem d’una determinada manera, i la responsabilitat de l’Administració, en tant que servei públic, és intentar que aquesta imatge sigui tan positiva com sigui possible.

Perquè el lector d’un escrit pugui identificar aquests valors positius en l’emissor, cal que abans de la redacció hi hagi hagut una selecció dels elements lingüístics que han de configurar el text, això és, el tractament personal, les fórmules de salutació i comiat, les formes verbals, etc. Si aquesta tria prèvia d’elements lingüístics és important, no ho és menys la selecció dels elements gràfics i convencionals que han de configurar l’escrit: el cos i el tipus de lletra, els marges, paràgrafs o interlineats, l’ús de la majúscula, les abreviacions, etc. Si tenim en compte aquests aspectes, estarem adoptant la decisió prèvia de fer estil.

En la primera part d’aquest Llibre d’estil, hem abordat la configuració dels textos més enllà d’una perspectiva no només lingüística, perquè hi hem considerat tots els aspectes gràfics i convencionals que configuren els textos que es produeixen a la Diputació de Girona, conscients que és el conjunt d’aquests aspectes el que contribueix a la creació d’una imatge pública unificada i pròpia.

En els apartats que segueixen, es recullen orientacions d’estil i de presentació gràfica que considerem que poden resultar útils als treballadors que redacten o que dissenyen documents escrits a la Diputació de Girona; orientacions que estan relacionades d’una manera molt estreta amb el Manual d’identitat visual de la Diputació de Girona, d’ús prescriptiu a l’hora de fer servir els logotips institucionals i altres senyes d’identitat corporativa.