Cerca

Cerca
44 publicacions
< 1 />

El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries. L'Empordà i els empordanesos

BRUNET, Manuel Edició a cura de Francesc Montero

El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries, publicat per primera vegada a Edicions Diana el 1925, és una narració paròdica sobre l'arribada dels grecs a l'Empordà. Construïda amb una plasticitat i riquesa lèxica extraordinàries, es tracta d'un text singular pel seu particular humorisme i pel seu paper en el procés de construcció del mite de l'Empordà com a bressol de la Catalunya d'arrel clàssica, que va viure el seu punt àlgid durant el període noucentista. El present volum es completa amb l'assaig L'Empordà i els empordanesos, publicat per primera vegada el 1943 per l'editorial Destino, en castellà, i, el 1956, en català. Aquest breu text és un retrat dedicat a la terra empordanesa, de la qual l'autor, des del seu particular punt de vista, va resseguir les meravelles. Enamorat d'aquest país, Brunet hi va establir vincles sentimentals i hi va fer arrels. Malgrat ser natural de Vic es va sentir, ja des de ben jove, plenament empordanès.

La present edició recupera l'estructura del volum publicat per l'editorial Selecta el 1956, la primera i única fins avui en català en la qual els dos textos van aparèixer aplegats en un mateix llibre, i incorpora un estudi introductori de Francesc Montero Aulet, filòleg de la Universitat de Girona, que interpreta les claus i contextualitza amb amplitud els "escrits empordanesos" de Manuel Brunet.

 

El blau de la distància

WALLACE, Maria

En tota l'aventura poètica de Maria Wallace -i en aquest El blau de la distància això excel·leix més que mai- es desplega d'una manera polièdrica però constant el convenciment que si hi ha alguna cosa portentosa que el viure ens revela és allò que justament aquest viure ens oculta.

Aquests versos i aquest llibre són plens d'un sentit molt contagiós i trobador alhora de les múltiples distàncies que som. Perquè segurament és així: l'objecte d'escriure poesia no és l'articulació d'un discurs que dicti unes veritats immediates sobre l'existència que ens hagin de proporcionar una alta placidesa en tot. Ni tampoc escriure poesia és només un desig de provar de saber qui som. Els versos de Maria Wallace mai no dictaminen ni atorguen connivències planeres; tenen el blau perseverant de l'intern i la distància fonda de l'aquí.

 

Els meus contemporanis

ANGLADA, Maria Àngels

Homer deia que els déus mouen els fils del destí dels humans "perquè hi hagi cançons per als homes a néixer". Com Josep Pla o Domènec Guansé, Anglada va tenir cura de preservar de l'oblit alguns dels seus contemporanis: Vicent Andrés Estellés, Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany, Josep Carner, Joan Coromines, Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix, Joan Fuster, Maria-Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Eugenio Montale, Carme Montoriol, Manuel de Pedrolo, Josep Pla, Carles Riba, Iannis Ritsos, Mercè Rodoreda, Josep Maria de Sagarra, Joan Sales, Georges Simenon o Joan Vinyoli, entre molts d'altres. En qualitat de referent de tots els temps, dedicà també una atenció especial al seu admirat Jacint Verdaguer, "el poeta nacional dels Països Catalans". Anglada evoca aquestes il·lustres personalitats cíviques amb una gran generositat, respecte i delicadesa, conscient que, així, contribueix a crear una memòria col·lectiva.

 

Mar de tots. Viatge literari pel Cap de Creus

GUARDIOLA, Carles-Jordi

És l'immens "Roc Votiu", aquest penyal que clava les seves urpes en el mar "de tots", el mar que l'abraça i el besa, la gent que l'habita o l'ha habitat, els vents que l'agiten, els peixos que hi neden, el corall i la humil pagellida, tot plegat el motiu d'aquest Viatge literari pel Cap de Creus. Un Viatge per un univers singular que els més de quaranta autors triats s'encarreguen d'explicar i descriure. Una aproximació al paisatge i als llocs del Cap de Creus, de la mà dels escriptors que els han contemplat i viscut. Que, en vers o en prosa, els han escrit i descrit. Com Maria Àngels Anglada, Clementina Arderiu, Carlos Barral, Prudenci Bertrana, Narcís Comadira, Pere Coromines, Anna Maria i Salvador Dalí, Miquel Desclot, Martí Domínguez, Carles Fages de Climent, Gabriel Ferrater, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Federico García Lorca, Quima Jaume, Rosa Leveroni, Joan Margarit, Eugeni d'Ors, Josep Palau i Fabre, Josep Pla, Rosa Regàs, Joaquim Ruyra, Josep M. de Sagarra, Rafael Santos Torroella, Joaquim Ventalló, Jacint Verdaguer o Joan Vinyoli, entre d'altres.

 

Defensa de la terra

ANGLADA, Maria Àngels

"Què defensarem si ens quedem sense terra?", es preguntava lúcidament Maria Àngels Anglada. Davant de la voracitat especulativa dels humans, l'escriptora vigatana aixecà la veu per contribuir a preservar el patrimoni amenaçat, tant el natural com l'artístic o cultural. Amb una mirada inequívocament humanística i un argumentari consistent, Anglada denuncià les agressions al territori, els perills de l'avidesa econòmica, la impunitat dels qui malmeten el paisatge o la urgència de protegir el medi natural de la destrucció irreversible. De la terra i de la seva terra. Els articles d'opinió que apleguem en aquest llibre -publicats sobretot a la premsa empordanesa i osonenca- ofereixen un ventall molt ric de les múltiples facetes del compromís ecologista de Maria Àngels Anglada, indestriable de les seves conviccions independentistes.

 

Memòries fins al 1935 - Memòries. Del 1935 fins al retorn a Catalunya

BERTRANA, Aurora

Aurora Bertrana (Girona, 1892 - Berga, 1974) ens presenta en aquestes Memòries no solament les línies mestres de la seva vida sinó unes reflexions, vivències, drames, desitjos i situacions que són la gènesi del nostre present. Amb un sòlid sentit de la catalanitat, amb un ús sense complexos del llenguatge, l'autora hi fa reflexions sobre temes tan diversos com la vella Europa en comparació amb la feliç vida a la Polinèsia; el convencionalisme d'algunes relacions socials; la Guerra Civil, l'exili i les persones amb qui s'hi va entrecreuar; el feminisme incipient d'inicis del segle XX, i moltes altres experiències que acaben perfilant un autèntic fris històric. En les pàgines d'aquestes Memòries avui reeditades hi ha un lloc comú: una extraordinària força vital, una joie de vivre que la majoria de lectors trobaran envejable, encisadora. Aurora Bertrana ens redescobreix que la vida està feta per viure-la, sense més circumloquis. I, a més, ens convenç que això és veritat.

 

El futur dels nostres avis

ROIG, Sebastià

El futur dels nostres avis és un assaig iconoclasta que explora els inicis de la literatura de ciència-ficció en llengua catalana (entre els anys 1900 i 1939) amb una vocació didàctica, divulgativa, erudita, amb solidesa literària i el valor afegit de no bandejar una visió personal, prenyada d'una ironia i un sentit de l'humor poc comuns en aquest tipus d'obres.

Sebastià Roig ens demostra que pot existir una erudició amena i creativa.

El llibre omple un buit en la historiografia de la literatura catalana de ciència-ficció. És el resultat d'un minuciós treball d'arqueologia, com el defineix Salvador Macip en el pròleg. Durant dos anys de recerca en hemeroteques i de rastreig en publicacions catalanes de principi del segle XX, com Mirador, Revista de Catalunya o Pèl&Ploma, Roig ha desenterrat autèntiques joies de la literatura catalana de ciència-ficció injustament oblidades. L'autor en reivindica el prestigi i la necessitat que ocupin el lloc preferent que es mereixen a les biblioteques de tot lector inquiet.

L'obra repassa novel·les, contes, peces teatrals, poesies i un gran nombre d'articles en llengua catalana que toquen la ciència-ficció o tenen alguna vinculació amb el gènere, al mateix temps que analitza l'impacte i les influències a Catalunya d'obres d'autors consagrats en aquest camp, com Jules Verne o H. G. Wells.

Quan els nostres avis es posaven a imaginar el futur, no feien més que projectar els seus anhels i les seves pors. Vistos i analitzats amb perspectiva, aquests mons imaginaris ens diuen moltes coses sobre el que som i el que volem ser.

Un viatge extraordinari que permet descobrir científics il·luminats, ciutats subterrànies, homes artificials i civilitzacions futuristes.

 

El gat, unes llavors i quinze llibres. Una anglesa ve a viure a Catalunya el 1950

LANGDON-DAVIES, Patricia

A través d'una prosa de delicades pinzellades impressionistes, molt atenta als detalls miniats de la vida quotidiana, el lector d'aquesta obra assistirà al desplegament de seixanta anys de vida de l'autora, Patricia Langdon-Davies, una dona anglesa establerta a Catalunya des de l'any 1950. Casada amb el famós reporter de guerra John Langdon-Davies, a partir de l'any 1952 el matrimoni es va establir a Sant Feliu de Guíxols, per regentar-hi Casa Rovira, un petit hotel destinat a atraure turistes estrangers, majoritàriament britànics, àvids de conèixer aquell racó verge del litoral d'aleshores en un país sotmès per la dictadura franquista. Tamisat per agudes observacions, per una ironia finíssima, per una voluntat de síntesi i per un savi control de l'el·lipsi narrativa, aquesta autobiografia té una doble virtut: projectar, d'una banda, la personalitat singular d'una dona i d'una família que va assumir una palesa catalanitat i, de l'altra, explicar-nos, als autòctons, quina és la nostra manera de ser i com som vistos. El gat, unes llavors i quinze llibres representa un fris que integra de manera admirable la petita història dins dels grans correlats de la Història.

 

La Processó de Verges. Text de l'obra

La Processó de Verges ha estat declarada "Festa patrimonial d'interès nacional" per la Generalitat de Catalunya. Aquesta distinció fa justícia a l'esforç de tot un poble per mantenir el seu senyal d'identitat més emblemàtic. El segle XXI, però, posa nous reptes a una tradició que ha sabut fins avui adaptar-se a totes les circumstàncies i, per això, d'uns anys ençà s'ha emprès la tasca de revisar i posar al dia els diversos aspectes de la Processó. Els textos que omplen de contingut aquesta manifestació teatral d'arrel popular també han estat objecte d'una edició acurada que, a part de revisar-ne el llenguatge, n'ha restaurat la versificació, que el temps i l'ús havien deteriorat.

La Col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona posa a l'abast de tothom el text referencial de la Processó de Verges, que, amb una història de segles, encara el futur amb una imprescindible adaptació als nous temps.

 

Retrats a mitja tinta

ARAGÓ I MASÓ, Narcís-Jordi

Aquest llibre és un recull d'articles del mestre de periodistes gironins Narcís-Jordi Aragó, publicats, majoritàriament, a la Revista de Girona. Tots els articles ens mostren una figura amb un paisatge de fons -sempre de les terres gironines-. Són 146 figures, ben diverses: hi ha prohoms notables, artistes genials, escriptores mig velades per l'oblit, estrangeres enamorades d'aquestes terres; personatges que passen i que han deixat una petjada a vegades subtil, a vegades profunda, sempre interessant. Narcís-Jordi Aragó ens descobreix cada una d'aquestes petjades amb saviesa, elegància i delicadesa, i ens l'ofereix embolcallada en un to ètic que transforma tot el llibre en un dels més humanístics, més morals i més civilitzadors del seu autor.

 

Diputació de Girona · Pujada Sant Martí 4 - 5 · 17004 Girona