Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT A LA CERDANYA

3. El sistema aeroportuari

 

4. Síntesi de l’estudi econòmic i financer

 

L’estructura productiva es caracteritza per una agricultura encara rellevant, una gran presència de la construcció i un pes dels serveis encara inferior a d’altres regions europees de muntanya. Per tant, i ha marge per una transformació econòmica cap un model més sostenible, basat en el turisme i no tant en la construcció de segones residències.

 

El marc d’actuació previst en el Pla té uns efectes positius sobre el desenvolupament econòmic a m itá i llag termini. Hi ha la reserva d’espai suficient per poder mantenir l’activitat agrícola i industrial, i la previsible expansió dels serveis. Tanmateix, en algunes comarques mantenir el sector de la construcció en els nivells actuals resultaria econòmicament inviable a llag termini i, per això, es proposa una reconversió, compatible aqmb les premises del Pla, que implica acotar el creixement de la construcció i fomentar els serveis, concretament el turisme.

 

Les inversions públiques previstes per desnvolupar el Pla de l’Alt Pirineu i l’Aran, que augmenten tant en termes per capita com en percentatge sobre el PIB, són viables econòmicament i possibiliten la transformació sicioeconómique proposada.

 

La bona evolució de l’estructura productiva de la comarca descansa gairebé en exclusiva (en el moment de redactar-se el Pla) sobre el sector turístic i l’activitat constructora, de manera que está subjecta a una certa dependència externa, a una alta estacionalitat i a les variacions del cicle econòmic.

 

En l’Alt Pirineu la construcció a tingut una gran importància en els últims anys, gràcies a l’onada inversora en segones residències. Pel que fa a la indústia, les comarques de muntanya están especialitzades en la producció elèctrica (hidroelèctrica), que ha perduit un significatiu nombre d’ocupants durant els darrers temps. La agricultura ha anat perdent pes, pero encarsa se situa per sobre del conjunt català. Els serveis, especialment els relacionats amb el turisme, han evolucionat per sobre de la mitjana catalana.

 

Els sector serveis és el que contribueix de manera més acusada a l’economia regional, particularment les comarques de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirá i la Cerdanya, les comarques més especialitzades en el sector turístic. Contràriament, el pes de la indústria és baix a tot l’àmbit territorial.
Si es compara amb altres regions europees de muntanya, l’Alt Pirineu i Aran s’ha de situar en un grup caracteritzat per una agricultura encada rellevant i un pes dels serveis inferior a d’altres regions que són distins turístics per a la pràctica de l’esquí. Per tant, les comarques de muntanya catalanes tenen encara marge per augmentar els serveis relacionats amb el turisme.

 

L’avaluació econòmica de les propostes del pla responen a un exercici teòric, de modelització, amb l’objectiu de determinar un ordre de magnitud per a les necessitats del sól. Els resultats no són cap proposta de Pla sinó una mera comprovació que existeixen esceraris viables.

 

Els resultats de la modelització per la Cerdanya, son el següents :

 

La caiguda de sis puints percentuals en l’ocupació del sector agrari durant la dècada de 1990 és un clar símptoma de la devallada del pes d’aquest sector en l’economia de la comarca. En l’horitzó 2026, se suposa que el pes de l’ocupació convergeix cap un 2%, i assoleix una ràtio similar a la de regions europees similars.

 

Tampoc en aquesta comarca es detecten problemes per facilitar a la indústria la demanda de sòl que experimentará en els propers anys pedr desenvolupar la seva activitat. En concret, es calcula que es necessitaran 4 hectàrees per a noves activitats d’ús estrictament industrial.

 

El problema principal per aquest territori es detecta en el comportament de la construcció. El manteniment de les pautes actuals del sector portaria associat una important devallada en el percentatge d’habitatge principal, del 35% actual fins el 22% l’any 2026, aixì com un consum de sòl per sobre del disponible, prácticament el doble.

 

Un control del sector basat en el manteniment durant els propers anys de l’actual pes relatiu de l’habitatge principal sobre el total frenaria el creixament de l’ocupació en el subsector de la nova ocupació i, en conseqüència permetria consumir poc menys del 50% del sòl per habitatge previst pel planejament.

Al creixement per sobre de la mitjana en termes d’occupats del sector de l’hostaleria, motivat per les restriccions en l’evolució dels ocupats en l’agricultura, s’haurà d’afegir l’assignació de llocs de treball que hauria generat la nova construcció sense intervenció. A tall d’exemple, l’ordre de magnitud per acomodar l’increment d’ocupats en el sector seria, en termes de sòl, l’equivalent al de 28 hotels de 100 places i 10 hectàrees de càmpings.

 

3. El sistema aeroportuari