Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT A LA CERDANYA

1. Les carreteres     3. El sistema aeroportuari

 

2. El ferrocarril internacional.

 

Continuant amb l’anàlisi del Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, l’únic accés ferroviari internacional del Pirineu és el que des de Barcelona arriba a Puigcerdà i la Tor de Querol, que connecta amb la línia francesa que porta a Tolosa. Té la consideració de servei de rodalies fins a Vic (sembla ampliable promptament fins a Torelló). Els trams prepirinecs i pirinencs tenen una consideració clarament regional i relativament perifèrica que dóna servei a una població quantitativament modesta i a una demanda de mobilitat obligada molt feble.

 

És de via única des de Montcada i té 158 kms de longitud que en l’actualitat, es fan en 2 h. 53 min. o 3 h. 13 min. amb una velocitat mitjana de 54 km/h. Pel que fa a la Cerdanya, la línia ofereix sis expedicions diàries en cada sentit només per a viatgers, perquè les fortes rampes i els reduïts radis del corbament del tram entre Ribes de Freser i Puigcerdà no permeten avui per avui el trànsit de mercaderies. Cal remarcar, també, que actualment per problemes d’infraestructura i de gestió s’està prestant un servei clarament deficient. Tanmateix, els compromisos d’inversió assumits recentment per l’Estat auguren un futur de servei millor que l’actual. També en l’actualitat és molt poc competitiu si comparem com els temps mínims de viatge per ferrocarril superen àmpliament els de la carretera.

 

El fet d’entroncar a la Tor de Querol amb la línia ferroviària francesa que, des d’aquella població arriba fins a Tolosa, la dota de possibilitats fins ara poc explotades i d’un potencial gens menystenible. De moment, problemes generals per una insuficient integració de la gestió d’ambdues línies i la diferència d’ample de via existent entre elles, fan que la funcionalitat transfronterera que caldria esperar sigui avui encara molt pobra.

 

Les millores de traçat i el desdoblament de la via en el tram Barcelona-Vic reduiran el temps de viatge fins a la Cerdanya i seran un important al.licient perquè la línia pugui esdevenir algun dia en una línia internacional funcionament vàlid.

 

A curt termini, és un objectiu en el qual hi ha el consens de totes les administracions  implicades en la millora per permetre reduir en 40 minuts el trajecte entre Barcelona i la Cerdanya, una millora del 25% respecta el temps actual. Es recomana assolir una freqüència mínima d’un tren cada dues hores, així com adaptar l’oferta de circulacions a les hores punta i a la demanda estacional que presenta els seus màxims els caps de setmana.

 

Aquesta millora haurà de ser complementada per l’ampliació de l’abast territorial de la línia a municipis no propers mitjançant l’increment dels serveis d’autobús de carretera d’aportació a la línia ferroviària, amb honoraris coordinats i integracions tarifaries i, en general, per l’adaptació del servei a la demanda, molt marcada pels caps de setmana, sobre tot entre La Molina – Ribes de Freser i Barcelona, reforçant trens ascendents els divendres i dissabtes i trens descendents els diumenges a la tarda, i afegint entre Ripoll i Puigcerdà un tren ascendent a primera hora i descendent a darrera hora.

 

L’objectiu d’aquest gruix d’actuacions és assolir una velocitat de projecte de 80-100 km/h, que resulti en una velocitat comercial no inferior a 72 km/h, amb un temps de recorregut entre Puigcerdà i Ripoll   aproximadament de 52 minuts.  Cal remarcar que les millores a la línia Barcelona – Puigcerdà, a més de reduir el temps d’accés ferroviari a la Cerdanya, reforçaran el paper internacional de la línia, a la qual podrà influir notablement l’aportació ( avui també en estudi ) d’una nova línia complementària de tren lleuger o un servei autobusos amb Andorra.

 

En vistes del planejament i de la voluntat de les administracions no solament de millorar la línia en tots els sentits i de la seva habilitació com una veritable línia ferroviària internacional, cal que la Cerdanya amb les comarques veïnes (Andorra, l’Urgellet i el Ripollès) i fins i tot l’Ariège si és possible, adoptin les disposicions oportunes tan cara al recolzament davant les instàncies corresponents com incentivant activitats i mesures que puguin afavorir el ferrocarril. Esperem que a la fi, el nostre ferrocarril pugui reconvertir-se, amb l’ajut de tothom, en una veritable línia  internacional Barcelona – Tolosa  ( i si fos possible en un corredor transeuropeu ) amb totes les característiques d’un tren de muntanya  a l’alçada dels temps.

 

1. Les carreteres     3. El sistema aeroportuari