El 28 de juliol de 2004 en sessió plenària va ser acordada l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El 18 d’agost de 2004 va ser publicat al Butlletí Oficial de la Província i el 9 d’agost al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Entre d’altres acords es va prendre el de posar a informació pública tots els documents integrants del POUM, durant un mes i mig, d’acord amb el previst als articles 8 i 83.4 de la Llei 2/2002 de 14 de març, d’urbanisme.

A la vista dels documents del POUM, volem fer les següents

 

Al·legacions

 

1.- Sobre el POUM:

L’Institut d’Estudis Ceretans s’oposa al Pla Urbanístic proposat per a Puigcerdà i s’hi oposa per diverses raons:

Primera.- Als motius o a l’esperit amb què es basa aquest macroprojecte constructiu i que en sessió d’informació pública es varen dir:

 

a.- Es crea per aconseguir que el jovent no abandoni la comarca!

b.- És una zona que permetrà residir a la nova població immigrant!

c.- Són habitatges que acolliran els treballadors de la nova zona industrial!

En resposta a aquests plantejaments al·leguem:

a’.- Es incert que donant habitatge s’aconsegueixi retenir el jovent necessitat d’universitats i grans centres industrials o de serveis.

b’.- Cal explicar quins preus de venda tindran els habitatges, o quines ajudes es donaran per aconseguir fixar aquesta població immigrant que tant necessitada està de treball com d’habitatge.

c’.- Si realment es pensa crear una veritable zona de producció industrial (no una nova de serveis com la ja existent) amb integració a l’entorn natural i que funcioni amb processos i components no contaminants, cal crear-la abans que inventar-se els treballadors i els seus habitatges. Aquesta planificació és irreal!

Donat que els arguments de base donats en la xerrada no veiem que es puguin dur a terme, no ens queda més que pensar que els habitatges entraran -en una gran majoria- al lliure mercat, a preus que ni els estudiants ni els immigrants ni la majoria dels Cerdans poden arribar a pagar. Passant a crear una nova zona deshabitada, d’aquestes tant conegudes a la Cerdanya. Un cop més haurem crescut en habitatges i no en població.

Volem destacar l’error que s’està cometent a Cerdanya en el tema constructiu: Promotors, constructors, tècnics i polítics es limiten a pensar en les construccions: com més millor!, que siguin ben fetes! (no importa el preu), que tinguin millor vista!. Cal corregir-ho. L’objectiu són les persones: Que puguin viure-hi, que disposin d’establiments en cada poble, que hi hagi comunicacions adients, que es creïn de zones d’horts o que les cases puguin disposar-ne.

No estem fent les coses be. El futur parlarà malament d’aquesta generació que permetem malmetre l’entorn.

Segona.- El que faci Puigcerdà afecta a tot el territori Cerdà

El Consell Comarcal de la Cerdanya va endegar tot un seguit de trobades entre els Cerdans per tal d’adoptar diversos Compromisos en diversos àmbits, entre ells, l’urbanístic. En aquest determinat àmbit es van celebrar forces reunions que van aplegar bona part del arquitectes de la baixa Cerdanya. Aquests van arribar a conclusions que havien de presentar-se davant dels Ceretans per acabar confeccionant uns Compromisos urbanístics per a tota la Baixa Cerdanya.

Sens dubte cal també comptar amb les propostes urbanístiques de l’Alta Cerdanya, que de moment en les esmentades trobades encara no s’havien tingut en compte.

Volem dir amb això que la planificació urbanística de Puigcerdà s’ha de fer tenint en compte una planificació urbanística comarcal. Puigcerdà és la capital de la Cerdanya , però això no significa que hagi d’actuar com una mena de xuclador deixant a la resta de la comarca erma, sinó que, al contrari, si es vol guanyar el dret a exercir de capital i guanyar-se el respecte de la resta de comarca, el que hauria de fer es liderar una planificació urbanística comarcal.

Si bé en l’exposició de motius del Pla fa referència a què es té en compte o s’ha de tenir en compte un futur Pla Urbanístic de àmbit comarcal, el Pla urbanístic proposat està fet sense tenir en compte la realitat i les possibilitats comarcals i, pitjor encara, amb alta probabilitat de deixar-la la resta amb forces menys possibilitats.

Així, no podem admetre que es faci un pla urbanístic tant important sense comptar amb la comarca a la que es pertany. Els límits d’un municipi no poden suposar l’oblit de la resta de municipis.

Tercera.- El POUM està concebut per convertir Puigcerdà en una petita ciutat.

Preveu la creació d’uns 3000 habitatges nous.

La major part dels quals anirien ubicats a la zona de Rigolisa, amb unes densitats superiors a les que fins ara s’havien permès. La zona de Rigolisa es converteix així en una zona urbana amb major densitat que la de la resta de la població; s’elimina un dels pocs espais verds amb els que comptava el centre del poble, doncs encara que quedarà físicament una part de zona no urbanitzable, a la pràctica aquella zona perdrà les possibilitats com espai lúdic i de contacte amb la natura que encara tenia, s’acabarà amb l’unitat paisatgística que suposava integrat visualment en un entorn natural continu i homogeni. Cal tenir en compte que està previst que el límit de la zona edificable acabi amb edificis de cinc plantes, que elimina el paisatge natural que suposava aquesta zona.

Treure de cop al mercat sòl edificable per 3000 habitatges el què segur que portarà és un acaparament de sòl i vivendes per part del capital especulatiu, el què farà encarà més difícil l’accés a la vivenda, doncs el preu de la vivenda s’encarirà i haurem eliminat bona part del sòl municipal, per tant ens quedaran menys possibilitats d’obtenir més vivendes.

Nosaltres apostem per una política d’habitatges dirigida als habitants residents de Puigcerdà, a un preu assequible, per sota del mercat; per dedicar el sòl estrictament necessari a aquest tipus d’habitatge i per aquest tipus de resident, després d’un estudi acurat de les necessitats reals.

Entenem que només es pot sacrificar entorn natural –sòl no urbanitzable- per projectes concrets, sòlids i de futur, no per macroprojectes massa genèrics, hipotètics i de difícil control públic sobre el seu destí.

Quarta.- Futur de l’edificació

Hem de preveure el futur (immediat) de l’edificació. Els experts indiquen la impossibilitat de mantenir el nivell de creixement urbanístic. El motiu és el resultat de mesclar els baixos salaris que es paguen a l’estat espanyol, amb el preu desorbitat dels habitatges i amb l’ingredient final que suposa l’endeutament familiar per les hipoteques. Si a tot això, que per si mateix, i en coeficient, sobrepassa de llarg el que veiem a qualsevol país d’Europa, hi afegim que el sòl construïble és molt limitat i que a Espanya no hi ha el nivell industrial que permeti suportar una possible crisi immobiliària, arribem a un final de desastre en els llocs en que la planificació sigui la de tots els ous en una sola panera.

Cinquena.- Impacte natural

De nou fem incís en el tema de la natura en la què Puigcerdà i la Cerdanya hi estem integrats. Parlem dels Pirineus. I amb això, parlem de la reserva natural que eren i que dia rere dia es va perdent.

Hem de dir NO a aquest projecte pel que suposa d’impacte natural, d’impacte visual per les seves grans construccions.

Hem de dir NO per que suposa, sense motiu justificat, fer desaparèixer els espais que tots hem gaudit, eliminem una vista que a tots ens ha meravellat. I estem creant uns volums construïts que des de qualsevol punt de Cerdanya ens trencaran l’imatge de pobles petits que tant representen els Pirineus.

Menció especial hem de fer de la connexió entre els dos túnels, el del Pimorent i el del Cadí. La nostra entitat, des de que es començà a parlar d’aquest projecte, ha cregut i demanat fervorosament, que s’evités fer una carretera tipus autovia, autopista o desdoblada amb dos o més carrils per cada sentit de marxa. El motiu: posar traves al pas massiu de vehicles de transport pesant per la Cerdanya , principalment entre Tolosa de Llenguadoc i Barcelona per la via E-9, i sense desmerèixer els altres dos eixos que ens creuen, el de Perpinyà a Lleida i el Pirinenc.

Estem demanant el dret a subsistir o sucumbir pel pas de entre 5000 i 7000 camions diaris. Ni la natura, ni les persones que vivim a Cerdanya, ni les que hi venen a gaudir-la resistirien aquest impacte tant brutal.

Molts cerdans no se n’adonen de la gravetat d’aquesta situació. Només amb unió i amb decisió ho aconseguirem. De propostes per evitar-ho en tenim.

En aquesta línia de defensar la comarca, i per tot lo indicat en els primers punts, hem de tornar a demanar que s’abandoni aquest pla i que se’n comenci un de nou per reequilibrar tota la comarca. Només així podrem sentir orgull de viure a Puigcerdà i a la Cerdanya.

2.- Un Pla Urbanístic complert per a Puigcerdà, a més ha d’incloure:

 

Primera.- Ha de contemplar la protecció específica de l’entorn natural, amb tots els instruments legals que ho permeten.

Cal un catàleg d’arbres monumentals i d’arbres d’especial interès local, així com zones de protecció per les característiques de la seva vegetació i entorn natural. Ha de ser preceptiva l’autorització de l’ajuntament per tallar qualsevol arbre, sigui en un espai públic o privat, així com per l’eliminació de vegetació en segons quines zones o entorns naturals d’interès o valor.

 

Segona.- Cal elaborar un catàleg de béns d’interès arqueològic e històric.

Malauradament la política de l’Ajuntament de Puigcerdà ha estat la de justificar amb la paraula progrés l’eliminació del ja escàs patrimoni històric i arqueològic de la Vil ·la. El pas del temps fa veure l’error d’aquesta actuació. Cal que aprenguem a actuar pensant amb les conseqüències futures. Així, com que part d’aquest patrimoni encara està sota terra i altre en perill de desaparició, demanem que s’apliqui la legislació vigent en aquesta matèria i s’obligui en qualsevol excavació o enderroc la prèvia inspecció d’un arqueòleg per tal què pugui constatar-se l’existència de restes d’interès arqueològic i/o històric. Això no té per què implicar necessàriament l’impossibilitat de construir; sovint d’adequada catalogació i descripció de les troballes pot ésser suficient; gairebé sempre es pot compatibilitzar la construcció amb la conservació de restes d’interès. Cal però establir un protocol d’actuació en aquest àmbit prou clar.

Caldria l’elaboració d’un projecte i pla arqueològic e històric que permetés la visió integrada i complerta d’aquest patrimoni, així com la seva progressiva revalorització. Això atorgaria un atractiu pel visitant, i tant o més important, s’endegaria un camí cap a la millor qualitat de vida dels ciutadans de Puigcerdà; doncs això és el què aporta sens dubte conèixer la pròpia historia i valorar-la.

 

Tercera.- Fort Adrià i Call Jueu.

En la zona dels antics patis de les escoles i davant de d’actual bar musical                   , hi ha la restes de l’antic call Jueu i de l’antic Fort Adrià.

Cal protegir específicament els dos jaciments, com a béns i patrimoni d’interès arqueològic e històric, com a mínim local. Sí, sabem que les restes del antic Fort Adrià van ser arrasades per l’ajuntament de Puigcerdà, contravenint, fins i tot, una resolució expressa de la Direcció General de Patrimoni Històric de la Generalitat de Catalunya. Sens perjudici de les accions legals que es puguin emprendre contra aquella acció, precisament per això cal una protecció específica del què encara no s’ha destruït, en particular. el Call Jueu que està enterrat sota l’actual pàrking descobert de davant del Bar musical.

Creiem que cal desenterrar el Call Jueu per acabar de descobrir totes les restes, si encara hi ha possibilitats de trobar quelcom més, refer el què va quedar malmès al tornar-ho a tapar, i reconstruir i arreglar el jaciment per coneixement del Puigcerdanesos i atracció turística.

Aquesta hauria de ser una política expressament assumida pel consistori, la de treure a la llum el patrimoni històric arqueològic i històric que encara es pugui recuperar.

 

Quarta.- Edificis i elements arquitectònics d’interès com a mínim local.

Afortunadament, en l’actual POUM s’ha integrat el catàleg d’edificis i elements arquitectònics d’interès local.

Entenem que cal mantenir aquest catàleg, però caldria una millor definició de cadascun dels edificis i elements protegits, doncs, al menys, en la versió inclosa en l’actual POUM, se’n fa una referència massa genèrica, que potser en alguns casos pugui portar a equívoc; alhora incloure expressament altres elements que formen part del conjunt arquitectònic protegit, com poden ser-ho arbres o murs.

S’hauria de completar l’actual catàleg amb d’inclusió d’altres edificis o elements arquitectònics d’interès. L’Institut d’Estudis Ceretans en proposa alguns, però caldrà fer un estudi exhaustiu per fer-ho:

            . Les arcades de la plaça Cabrinetty.

            . L’arcada i el safareig del carrer Raval de les Monges.

Final.- En definitiva, pensem que l’actual POUM portarà a un tipus de població que no ens sembla positiva: una petita ciutat, amb excessiva concentració de població, un tipus d’habitatge de poca qualitat, d’instal·lació d’indústries i serveis de no se sap quin tipus i l’eliminació d’entorn natural el principal actiu econòmic de la població i la comarca, entre d’altres conseqüències. Cal integrar el pla de creixement dins del creixement comarcal, dins dels plans que ens porten a fer un Hospital transfronterer, o Centres d’estudis d’ensenyament de reconeixement internacional, o un tren modern, o tants d’altres que estem planificant entre tots. No podem iniciar un projecte urbanístic així tot sols.

Per això demanem que es revoqui l’actual POUM i es plantegi una nova planificació urbanística després d’un serós estudi, reflexió i debat sobre el model de població i l’estructura econòmica que es vol, comptant en que el marc natural i de futur de Puigcerdà és tota la Cerdanya , de la què n’és la capital.

Institut d’Estudis Ceretans

Puigcerdà, 3 d’octubre del 2004