El 28 de juliol de 2004 en sessió plenària va ser acordada l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El 18 d’agost de 2004 va ser publicat al Butlletí Oficial de la Província i el 9 d’agost al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 

En sessió del 27 d’abril del 2005 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona redacta una Proposta a la Ponència Tècnica, retornant el POUM a l’Ajuntament de Puigcerdà amb la necessitat de completar l’expedient en diferents apartats.

S’obre un període d’un mes de nova exposició pública i presentació de noves al·legacions.

A la vista dels documents del POUM, volem fer les noves

Al·legacions

PrimeRA.- Tècniques

Creiem que cal aprofundir amb l’estudi d’avaluació mediambiental sobre la conservació de les espècies existents, tant de fauna com de flora. Estudiar la disponibilitat d’eixos o corredors de natura que facin possible la coexistència de persones, animals i plantes.

Cal aprofundir en l’estudi de les restes arqueològiques que el pas del temps ha anat deixant en aquest turó. No s’ha d’acceptar per cap de les parts la possibilitat de fer excavacions d’urgència dels possibles jaciments amb vistes a eliminar el jaciment o d’integrar-lo amb les noves construccions. En cas d’aparèixer, cal donar-li tota la importància que té pel futur cultural de la Vila i ha de quedar aïllat com element explicatiu de l’historia d’aquest indret.

És important conèixer els recursos hídrics i la repercussió de la sobreexplotació dels aqüífers, tant de la zona afectada, com de la resta del puig cerdà. També cal estudiar la repercussió, sobre la capa freàtica, que tindrà l’abandonament del reg dels camps i explotacions agrícoles de les zones afectades.

És una decisió ètica i de consciència, més que legal, endarrerir el POUM per sotmetre’l a la nova Llei del paisatge de Catalunya, eina pionera que donarà eines i nous criteris de protecció als ens de decisió urbanística. Proposem que Puigcerdà passi el POUM pel sedàs d’aquesta Llei, i observi la millora que això suposaria pel projecte. No podem ignorar una eina de protecció tan important pel paisatge d’una comarca que el te com a principal font de riquesa.

 

Segona.- El que faci Puigcerdà afecta a tot el territori Cerdà

Mantenim aquest títol per denunciar l’aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la segregació urbanística de Puigcerdà del Pla Comarcal d’Urbanisme. Ho marquem com de greu error, tan per les parts que ho han sol·licitat com per la que ho ha concedit. Això tindrà repercussions negatives a tots els pobles de la comarca, tant en quant al despoblament (primeres residències) com en les noves construccions.

Sembla que no aprenem de les divisions territorials a que ens han sotmès a Cerdanya, ara en demanem voluntàriament i increïble de noves.

Ni es pot deslligar l’influencia que té el POUM sobre cada un dels municipis i pobles de la comarca, ni es pot caure en la rivalitat primària de voler tenir tota la població resident a Cerdanya en la capital. Ja que Puigcerdà s’emporta la quasi totalitat de serveis de la comarca, cal evitar que es quedi amb tothom que hi treballa. Hem de crear un sistema dialogat d’ordenació territorial amb la presència de totes les parts implicades sense segregació de cap municipi, i amb l’ambició que aquest consell comarcal traspassi fronteres.

 

Tercera.- Alternatives.

 Reconeixem l’esforç que s’ha fet en l’elaboració i presentació del POUM, però amb el mateix convenciment diem que

1.- És bàsic buscar, ja sigui per concurs o per designació, noves opinions sobre el creixement de Puigcerdà, tant amb el com, com en l’on.

2.- És legítim en democràcia que els elegits pel poble portin el timó de les decisions que cal prendre. Però no és menys legítima la possibilitat que, en un cop tan fort de timó en el disseny del Puigcerdà del futur, es demani als vilatans la seva opinió. És el moment en què es reconeix que és el poble qui mana!

 

Quarta.- Prou de segones residències

 Aquestes al·legacions que presentem segueixen l’ordre del més específic al més genèric o de base.

Així, tornem a fer incís en la necessitat de plantar cara al sistema establert per les lleis nacionals i estatals, que ens permeten comprar una casa per passar-hi les vacances durant quinze dies l’any. Evidentment que el problema no està en la casa, ni en el negoci que genera, sinó en que l’habitatge es compra en els indrets més bells de Catalunya, indrets que haurien d’haver estat protegits contra aquesta invasió que tot ho silencia i que obre els porticons, amb gran soroll, molt pocs dies l’any.

Recalquem que el problema està en les cases, no en les persones, que sempre seran benvingudes en els establiments que els hi permetin estar aquests quinze dies i gaudir de la natura. Sense fer-ne abús i sense malmetre-la.

Amb aquesta introducció, volem denunciar la diferència de quantitat d’habitatges de protecció oficial respecte als que sortiran a lliure mercat. També trobem a faltar una part (que hauria de ser important), destinada al lloguer, a ser possible sota control de l’ajuntament, Consell Comarca o Generalitat. Com a única manera de controlar els preus.

 

Cal augmentar el percentatge d’habitatges de protecció oficial. Així mantenint els de protecció constants, podem disminuir els dels no residents

 

 Així, i després d’un estudi demogràfic, veurem que es redueixen les necessitats constructives en relació als habitants que els han d’ocupar com a primera residència, ja sigui de lloguer o de compra. Es disposarien de més habitatges pels que verdaderament ho necessiten i es malmetria menys la Vila. També eliminaríem el perill especulatiu que sempre va emparellat a tota promoció urbanística amb les actuals normatives.

 

Final.-

 Demanem:

1.- Presentar noves alternatives POUM2, POUM3.. a la ja existent, i que contemplin les consideracions exposades en aquest escrit i en altres.

2.- Forçar l’entrada de la Llei del Paisatge de Catalunya, com a bé irrenunciable pels Cerdans.

3.- Obrir un període d’explicació públic per conscienciar la població abans de la convocatòria d’una votació popular, dit referèndum.

4.- Buscar el sistema de final de noves segones residències a Cerdanya.

5.- Anular la concessió de segregació urbanística i crear un òrgan fort i competent per redistribuir els serveis (públics i privats), així com la població en tota la Cerdanya.

6.- Declarar l’existència d’unes 1500 persones que han signat com oposició al present projecte de construcció del nou Puigcerdà.

7.- Defensar la construcció de l’hospital transfronterer. Tot seguint les pautes d’impacte visual que pot tenir. No volem una nova Perla Cerdana.

Institut d’Estudis Ceretans

Puigcerdà, 20 de juliol del 2005