Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

Breu resum de la seva trajectòria (1949-1983)

1902-1948

 

1949. El desembre li arribà l’ordre irrevocable d’allunyament de la Cerdanya. El seu bisbe Ramon Iglesias Navarri el desplaçà a Organyà, població apartada de la frontera.

 

A Puigcerdà diverses iniciatives particulars i d’estaments es mobilitzaren per aturar el trasllat que fou viscut per tothom com un càstig immerescut.

 

Arribat al nou destí de l’Alt Urgell, no s’aturaren les mostres de suport i amistat de la gent de Puigcerdà, de Ger, de Guils, de tota la Cerdanya d’un costat i l’altre de la frontera.

 

Aquesta solidaritat i mobilització popular foren, molt possiblement, les que impediren el seu desterrament a l’illa de Fernando Poo amb el que havia estat amenaçat prou seriosament per part del seu superior jeràrquic. No es lliurà, però, d’ésser agredit físicament i moralment dins mateix de l'església per part de reconeguts membres de la Gestapo, actuant a Prada de Conflent durant l’ocupació nazi , i de la Falange.

 

1953. Els francesos tampoc l’oblidaren i fou novament condecorat, aquesta vegada amb la creu de la Legió d’Honor.

 

1958. El 4 de juliol aconseguí la llicència per enrolar-se a l’Obra de Cooperació Sacerdotal Hispano Americana (OCSHA).

 

No cal dir que, com havia succeït a Puigcerdà, mossèn Domènech deixà un record positiu a Organyà. Els seus feligresos ho palesaren, encara, onze anys després, el 1969, quan li van fer arribar a la República Dominicana un obsequi col·lectiu, un llibre sobre el concili Vaticà II.

 

A la República Dominicana fou rector de Pedernales, on professà en centres d’ensenyament. També va ser rector de Cabral i capitular del consell diocesà. Essent el mateix home auster i dominat per l’esperit de sempre, va ser respectat, valorat i estimat pels qui l’envoltaven, perquè es lliurà totalment a la comunitat sense deixar-se afalagar pel poder ni mostrar-se indiferent davant la injustícia.

 

1971. Retornà a Catalunya. El bisbe Iglesias havia estat substituït per Joan Martí Alanis.

 

No havent-hi cap destinació a la seva Diòcesi, va poder regentar, finalment, la feligresia de Juncosa de les Garrigues al bisbat de Lleida on fraternalment i amical l’acollí el bisbe Ramon Malla. Foren els anys de la transició i, com en les destinacions anteriors, excel·lí com a home d’esperit evangèlic.

 

1983. El mes d'octubre, quan tenia vuitanta-un anys, es retirà a la casa sacerdotal de Lleida. Hi morí el 12 de novembre de 1984.

 

Les exèquies, presidides pel bisbe Ramon Malla, aplegaren 50 sacerdots, 17 del quals del bisbat d’Urgell. El rector de Puigcerdà mossèn Francesc Balsells, assistent també a la missa concelebrada, li dedicà una sentida necrològica al full parroquial de la vila.

 

1902-1948