Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

Breu resum de la seva trajectòria (1902-1948)

28 d’abril de 1902. Joan Domènech i Domènech va néixer a Ger en el si d’una família pagesa. Tant per la banda paterna com per la materna, es tractava d’una nissaga originària de la mateixa població de la solana central de la Cerdanya.

 

Empès per la vocació eclesiàstica, va estudiar al seminari de la Seu d’Urgell mereixent dels seus professors la qualificació de Meritíssimus. Compaginà els estudis amb el treball a la fonda del santuari de Núria tots els estius.

 

1927. Fou ordenat prevere el 29 de maig i, pocs dies després, el 4 de juny, va ser nomenat vicari de Puigcerdà acabats de complir els 25 anys.

 

1930. El seu món mental i cultural va ser més ampli que el comú de l’entorn i així, a final d'any, en el Pontifici Col·legi Teològic Romà, aconseguí el títol de Doctor en sagrada teologia amb la nota de “magna cum laude”.

 

1936. El 22 de juliol, després de dir la darrera missa que es celebrà a l’antiga església de Santa Maria, aconseguí travessar la frontera tot carregant a l’espatlla el rector de Puigcerdà mossèn Josep Esclusa, salvant així tots dos la vida.

 

Després d’una breu estada va deixar Perpinyà, però no entrà a l’Espanya sollevada, sinó que es dirigí cap a Suïssa on fou capellà i confessor a la parròquia de Sant Pau a Zuric. Treballà al costat de mossèn Antoni Batlle i, en contacte amb la Creu Roja Internacional i Caritas, participà activament en diverses iniciatives de suport a sacerdots i religiosos empresonats a Catalunya i a les seves famílies.

 

1939. La darrera setmana de febrer de retornà a Puigcerdà per fer-se càrrec de la parròquia vacant després de la mort del seu titular l’octubre de 1937 a Algèria.

 

Arribà a Puigcerdà guiat per la necessitat material de restaurar el temple i alhora per practicar la doctrina del bé i del perdó, en aquell moment de divisió social entre guanyadors i vençuts, de predomini del partit únic i dels militars, de noves repressions que significaren, en l’aspecte més dur, l’afusellament de cinc veïns de la població.

 

Durant la II Guerra Mundial a casa de mossèn Joan s’albergaren capellans, religiosos i altres fugitius de l’infern nazi. La rectoria de Puigcerdà esdevingué el centre d’una senzilla però eficaç xarxa d’evasió en aquell lloc estratègic , en comunicació continuada amb l’abbé Jean Ginoux (Robert Darz) i connectada també amb AKAK.

 

Entre l’alliberament parcial de França i el final de la guerra mossèn Joan va rebre un diploma de reconeixement dels seus serveis a favor de la causa de la llibertat signat per la Direcció dels Serveis Estratègics Americans.

 

1948. El mes de juliol , a Tolosa de Llenguadoc, li fou lliurada la medalla de la Resistència.

 

Ben aviat li plogueren les denúncies per donar suport a fugitius de no importa quina procedència o ideologia.

 

1949-1983