La Llei        Adhesions


MOTIVACIONS  I  RAONAMENTS

sobre la Llei Específica de la Cerdanya.


 

  1. Introducció

  2. Motivacions Històriques

  3. Situació Actual

  4. Radiografia Administrativa de La Cerdanya

    Governació i RI - Interior - Ensenyament - Cultura - Sanitat - Justícia - Infància - Benestar Social - P.T. i Obres Públiques - Indústria, Comerç i Turisme - Medi Ambient - Presidència

  5. Necessitat d'una Llei Específica per a La Cerdanya

INTRODUCCIÓ

La comarca de la Cerdanya forma una unitat geogràfica i històrica que no es correspon amb la divisió política que la parteix des de 1659 entre França i Espanya ni amb la divisió administrativa que la parteix entre les províncies de Lleida i Girona des de l'any 1833.

Amb la creació dels consells comarcals de muntanya per la Llei 2/1983, de 9 de març, i posteriorment amb l'establiment de la divisió comarcal de Catalunya per la Llei 6/1987, de 4 d'abril, d'organització comarcal de Catalunya, d'acord amb el previst a l'article 5è de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, s'unifica, a través del Consell Comarcal, la part espanyola de la Cerdanya.

La gestió administrativa, però, es manté en l'aspecte provincial, tant en les funcions que emanen de les lleis estatals (com és lògic) com de la gestió de la mateixa Generalitat de Catalunya.

Moltes vegades s'ha fet arribar als òrgans de govern de la Generalitat de Catalunya la problemàtica que genera la divisió comarcal, que tant sols està unificada respecte de la Conselleria d'Agricultura, depenent tota la comarca de la Delegació Territorial de Barcelona. La resta de competències de la Generalitat de Catalunya estan repartides entre les delegacions de Lleida, Girona i Manresa.

Després de tants anys de govern autonòmic, i referent exclusivament a les competències de la Generalitat de Catalunya, és hora de solucionar el problema que resulta de la referida duplicitat.

És per això que, inspirants en la singularitat de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim específic de la Val d'Aran, demanem que la singularitat de la Cerdanya, de característiques similars a la Val d'Aran però amb una problemàtica més significativa, es vegi reconeguda per una llei del Parlament de Catalunya, motivada per la necessitat de solucionar una problemàtica actual i amb evidents i singulars raons històriques.

 

MOTIVACIONS HISTÒRIQUES

Des de la creació de la Marca Hispànica, el comtat de Cerdanya figura en un lloc preeminent dins els comtats que la conformen. La seva dinastia comtal és el tronc originari de les altres cases comtals, entre elles la de Barcelona, que, com diu Ferran Soldevila, la dinastia dels reis d'Aragó és la prolongació de la dinastia cerdana.

Des del gran Sunifred, pare de Guifré el Pelós, i a través d'aquest els seus descendents governaren la Cerdanya, Barcelona i Besalú.

A la mort, l'any 1117, de Bernat Guillem, l'últim comte privatiu per línia directa, el comtat de Cerdanya passa a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, i s'inicia el procés d'unificació dels diversos comtats sota el casal de Barcelona, però a diferència d'aquests, que un cop incorporats deixen d'existir com a tals, el de Cerdanya, juntament amb el del Rosselló, manté reconeguda la seva personalitat, en uns moments units a la dinastia, en altres separats d'aquesta. Així, des de l'any 1162 fins a l'any 1243, el Rosselló i la Cerdanya són governats pels comtes Sanç i el seu fill Nunó Sanç, que en morir sense descendència tornen a passar a Jaume I, però aquest separa altra volta dits comtats en unir-los al regne de Mallorca, que perdura des del 1272 fins al 1344, en què Pere III els torna a unificar, amb voluntat definitiva, a la Corona d'Aragó.

Amb tot, administrativament es manté separat el Principat de Catalunya dels comtats del Rosselló i la Cerdanya fins al Tractat dels Pirineus del 1659; en què es lliuren a França com a dot de la filla de Felip IV i esposa de Lluís XIV, restant, per aquest mateix tractat, la meitat de la comarca sota la corona dels Àustries, i desapareix així l'antic comtat Cerdà rere vuit segles i mig d'existència.

Després de repetides ocupacions franceses de la part cerdana occidental, es va retornant una rere l'altra a la Corona d'Espanya, fins i tot, anys més tard del Decret de Nova Planta de 1716, l'any 1720 a la Cerdanya espanyola li son retornats els privilegis abolits fins al 1721.

L'òrgan administratiu del comtat fou la Vegueria de la Cerdanya, creada a mitjan del s. XII amb la inclusió de la sotsvegueria del Baridà, que fou l'òrgan de govern principal fins al Tractat dels Pirineus l'any 1659, a partir del qual, en partir-se la comarca, l'Administració francesa creà la Vegueria de Cerdanya a la seva part, amb capital a Sallagosa, que perdurà fins a la Revolució Francesa, el 1790. La part espanyola conserva la vegueria fins al Decret de Nova Planta de 1716, en què s'establiren els corregiments, entre ells el de Puigcerdà, creats per la nova Administració borbònica.

Durant l'ocupació napoleònica es creà el Departament del Segre, amb capitalitat a Puigcerdà.

A partir de l'any 1833 la divisió provincial no ha respectat en res la personalitat cerdana, i no sols això, sinó que la torna a esquarterar entre les llunyanes Lleida i Girona.

Amb la recuperació de les llibertats catalanes l'any 1932 es crea la comarca de la Cerdanya, que despareix un altre cop amb el règim del general Franco, es recupera posteriorment per la Llei 2/1983, de 9 de març, de creació dels consells comarcals de muntanya i es consolida amb la Llei 6/1987, de 4 d'abril, d'organització comarcal de Catalunya.

De tot l'exposat es conclou que de raons històriques no en falten, ans al contrari. De totes les comarques de la Catalunya actual, tan sols la Cerdanya compta amb uns antecedents històrics que la fan singular i específica, durant més de vuit segles, de la resta del Principat.

 

SITUACIÓ ACTUAL

La situació actual de la Cerdanya, repartida entre les províncies de Girona i Lleida, ha comportat una problemàtica molt greu en l'aspecte d'entitat comarcal. Els problemes són permanents i s'afegeixen al que hauria de ser el funcionament normal alhora que compliquen, quan no impedeixen, la prestació dels serveis comarcals.

El Govern de la Generalitat no ha adequat la seva Administració a les seves pròpies lleis d'ordenació territorial. En aquest moment ens movem sota la mateixa estructura provincial de l'Estat. Els delegats territorials de la Generalitat, amb les seves competències, ens dupliquen la feina comarcal, que afegint-hi la llunyania geogràfica de la Cerdanya ens converteix en un apèndix molest de Lleida i de Girona. Encara que verbalment ambdues bandes ens fan grans "declaracions d'amor", la realitat és ben diferent.

La forta personalitat de la Cerdanya i la ferma voluntat dels cerdans ha vist com, any rere any, es mantenia una situació irracional que en lloc de facilitar el funcionament administratiu de la comarca encara s'anava complicant més.

Les relacions de la comarca de la Cerdanya en els diferents àmbits competencials autonòmics s'estruturen de manera dispar, i comporten una situació paradoxal que es detalla a continuació.


RADIOGRAFIA ADMINISTRATIVA DE LA CERDANYA

DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS

DELEGACIONS TERRITORIALS. La Comarca de la Cerdanya depèn de la Delegació Territorial de Girona i de la Delegació Territorial de Lleida. Segons el tema de que es tracti i/o el municipi afectat, l'interlocutor provincial serà un o altre. En moltes ocasions comporta a una duplicitat d'actuacions.

ADMINISTRACIÓ LOCAL. Segons que el tema afecti un o altre municipi, l'interlocutor és el delegat territorial de Girona o bé el delegat territorial de Lleida.

DEPARTAMENT D'INTERIOR

BOMBERS. En el tema d'incendis, els serveis de prevenció i extinció d'incendis funcionen dins l'estructura provincial. S'arriba així a situacions esperpèntiques com ara en cas d'un incendi al municipi d'Alp, de la demarcació de Girona, que requereixi ajuda externa; correspondrà actuar abans als bombers de Ripoll, que es troben a més de 50 Km, i no als de Bellver de Cerdanya, que estan a 9 Km, però que pertanyen a la demarcació de Lleida.

PROTECCIÓ CIVIL. Es un cas similar als bombers: el criteri que es segueix és el provincial.

MOSSOS D'ESQUADRA. La seva estructura s'adapta territorialment als límits comarcals, però la divisió provincial de la comarca comporta que se'n condicionin les actuacions en funció dels dos partits judicials que la integren: Puigcerdà (per als municipis de Girona ) i la Seu d'Urgell (per als municipis de Lleida).

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT

DELEGACIONS TERRITORIALS. Depenem de la Delegació Territorial de Girona i de la Delegació Territorial de Lleida. Segons el tema de que es tracti i/o el municipi afectat, l'interlocutor provincial serà un o altre. En moltes ocasions comporta una duplicitat d'actuacions.

EAP. Les escoles dels municipis de Girona tenen com a referència la Delegació Territorial de Girona i les dels municipis de Lleida la Delegació Territorial de Lleida.

SERVEIS D'INSPECCIÓ. Passa el mateix que amb les EAP. El funcionament és provincial.

ESCOLES DE PRIMÀRIA. Segons l'escola estigui ubicada en un municipi o altre, la Delegació Territorial de referència és la de Girona o bé la de Lleida.

INSTITUT D'ESO. Els 11 municipis de la demarcació de Girona, Bellver de Cerdanya i Prats i Sansor, de la demarcació de Lleida, tenen com a Institut de referència l'IES Pere Borrell de Puigcerdà; la resta de municipis Lles de Cerdanya, Prullans i Montellà-Martinet) ténen com a referència l'IES Joan Brudieu de la Seu d'Urgell.

TRANSPORT ESCOLAR. L'interlocutor per als temes de transport escolar i ajuts de menjador, gestionats pel Consell Comarcal, és la Delegació Territorial de Girona. El transport escolar d'ESO dels municipis de Lles de Cerdanya, Prullans i Montellà-Martinet s'organitza des del Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

DEPARTAMENT DE CULTURA

DELEGACIONS TERRITORIALS. Depenem de la Delegació Territorial de Girona i de la Delegació Territorial de Lleida. Segons el tema de que es tracti i/o el municipi afectat, l'interlocutor provincial serà un o altre. En moltes ocasions comporta una duplicitat d'actuacions.

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. Depenem del CNL de Manresa.

SERVEIS DE JOVENTUT. Depenem de la Delegació Territorial de Girona.

SECRETARIA GENERAL DE L'ESPORT. L'interlocutor, pel que fa a les activitats esportives i el que respecta als jocs esportius escolars que s'organitzen des del Consell Comarcal, és la Delegació Territorial de Girona.

ARXIU HISTÒRIC COMARCAL. L'interlocutor pels temes referits a l'Arxiu Històric Comarcal és la Delegació de Girona, però la subvenció corresponent es tramita directament a Barcelona.

BIBLIOTECA COMARCAL. Aquest servei etiquetat com a comarcal només té relació amb l'Ajuntament de Puigcerdà. Els altres municipis i el mateix Consell Comarcal de la Cerdanya no tenen cap mena d'intervenció en la seva gestió.

DEPARTAMENT DE SANITAT

La comarca de la Cerdanya és l'única comarca de muntanya que no té Àrea Bàsica de Salut, i en l'aspecte administratiu presenta un desgavell considerable.

DELEGACIONS TERRITORIALS. Depenem de la Delegació Territorial de Girona i de la Delegació Territorial de Lleida. Segons el tema de que es tracti i/o el municipi afectat, l'interlocutor provincial serà un o altre. En moltes ocasions comporta una duplicitat d'actuacions.

SANTITAT. Depèn de la Delegació Territorial de Santitat i Seguretat Social de Girona.

SERVEI CATALÀ DE LA SALUT. La comarca de la Cerdanya, en aquest cas, no pertany ni a la Regió Sanitària de Lleida ni a la de Girona, sinó que pertany a la Regió Sanitària Centre-Manresa.

ICS: Els serveis de l'ICS depenen de la Delegació de Lleida.

ÀREA DE SALUT MENTAL. Quan es tracta d'adults, l'àrea corresponent és la de la Seu d'Urgell. En cas que aquest servei sigui establert per ordre judicial, quan es tracta de municipis de la banda de Girona l'àrea de salut mental corresponent és Salt, i quan es tracta de municipis de la banda de Lleida la corresponent és Santa Maria a Lleida.

SERVEI DE TRASLLAT DE MALALTS CRÍTICS. Aquest servei està ubicat a la Seu d'Urgell, tant si el municipi pertany a la província de Lleida com a la de Girona.

ONCOLOGIA. Els serveis d'oncologia que es requereixen pels habitants de la Cerdanya són prestats a Vic.

CONSELLERIA DE JUSTÍCIA

El partit judicial de Puigcerdà no abasta tots els municipis de la Cerdanya, a diferència del que passa a la majoria de comarques, ja que només integra els municipis de la província de Girona.

En canvi, els municipis de la banda de Lleida pertanyen al partit judicial de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), i conseqüentment tot el règim de recursos s'adreça o bé a Lleida o bé a Girona, en funció de la provincia.

FORCES DE SEGURETAT. La seves actuacions s'han de canalitzar bé pel Jutjat de Puigcerdà bé pel de la Seu d'Urgell, segons es tracti de municipis de Lleida o de Girona.

SERVEIS DE LA INFÀNCIA. LLARS D'INFANTS.

ATENCIÓ PRECOÇ DE 0 A 6 ANYS. Tota la comarca depèn de la delegació territorial de Girona.

CSMIJ. Aquest servei abasta tota la comarca, amb dependència del Servei Territorial de Lleida. Es rep una ajuda de la Diputació de Girona.

SERVEI D'ACOLLIMENT FAMILIAR. Aquest servei només està a l'abast dels municipis de la demarcació de Girona i depèn del Ripollès. Els municipis de la demarcació de Lleida no tenen la possibilitat d'accedir-hi.

EAIA. Aquest servei, ubicat a la Garrotxa, presta el seu servei només als municipis de la demarcació de Girona. Per als municipis de la demarcació de Lleida es presta es servei des de Lleida amb visites a la comarca cada 2 mesos.

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL

DELEGACIONS TERRITORIALS. Depenem de la Delegació Territorial de Girona i de la Delegació Territorial de Lleida. Segons el tema de que es tracti i/o el municipi afectat, l'interlocutor provincial serà un o altre. En moltes ocasions comporta una duplicitat d'actuacions.

Els expedients del Programa PIRMI, sol.licituds d'ingrés a residències, etc. s'han de tramitar, en funció de la província, a la Delegació Territorial de Lleida o bé de Girona.

EQUIP D'ATENCIÓ PRIMÀRIA. El Consell Comarcal té un equip de 2 assistents social i 2,5 treballadores familiars que pateixen directament les dificultats exposades al punt anterior.

CENTRE DE TREBALL ESPECIAL. CENTRE DE TERÀPIA OCUPACIONAL. SERVEI D'ORIENTACIÓ I INTEGRACIÓ. Aquests serveis estan ubicats a Puigcerdà i depenen de la Delegació Territorial de Lleida o de Girona, segons el municipi que origini el cas.

RESIDÈNCIES. Bellver de Cerdanya disposa d'una residència de 30 places. Les seves relacions amb l'administració es canalitzen a través de la Delegació Territorial de Lleida.

Puigcerdà disposa de places concertades ubicades a la nova residència depenent del Consorci Hospitalari. Les seves relacions amb l'Administració es canalitzen a través de la Delegació Territorial de Girona.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

DELEGACIONS TERRITORIALS. Depenem de la Delegació Territorial de Girona i de la Delegació Territorial de Lleida. Segons el tema de que es tracti i/o el municipi afectat, l'interlocutor provincial serà un o altre. En moltes ocasions comporta una duplicitat d'actuacions. Això es pateix molt directament en la tramitació de tot el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya.

URBANISME. Segons el municipi de què es tracti, cal adreçar-se a la Delegació Territorial de Girona o de Lleida. Atès que el sector de la construcció és un dels motors econòmics de la comarca, els temes d'urbanisme tenen una gran incidència.

TRANSPORT. Tots els temes relacionats amb el transport per carretera depenen de la Delegació Territorial de Lleida o Girona, segons el terme municipal on es desenvolupin. El Consell Comarcal ha creat serveis intermunicipals de transport de viatgers, les autoritzacions dels quals s'han de sol.licitar a la delegació territorial corresponent.

Actualment el Consell Comarcal de la Cerdanya subvenciona una de les expedicions de la Companyia Alsina Graells, concessionària del servei la Seu d'Urgell-Puigcerdà. En les diverses reunions que s'han mantingut amb aquesta companyia hi han hagut d'intervenir tant el delegat territorial de Girona com el delegat territorial de Lleida.

SERVEIS DE CARRETERES. Les qüestions que afecten l'àmbit de carreteres depenen en cada cas de la Delegació Territorial de Lleida o Girona, segons estiguin ubicades en un o altre terme municipal.

TÚNEL DEL CADÍ. La central està ubicada a Barcelona.

FERROCARILS DE LA GENERALITAT (ESTACIÓ DE MUNTANYA DE LA MOLINA). Les seves oficines estan ubicades a Barcelona.

DEPARTAMENT DE TREBALL

DELEGACIONS TERRITORIALS. Depenem de la Delegació Territorial de Girona i de la Delegació Territorial de Lleida. Segons el tema de que es tracti i/o el municipi afectat, l'interlocutor provincial serà un o altre. En moltes ocasions comporta una duplicitat d'actuacions.

DINAMITZADOR OCUPACIONAL. Les relacions del Consell Comarcal per a aquest tema es mantenen bàsicament amb Barcelona.

DEPARTAMENT D'INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME

DELEGACIONS TERRITORIALS. Depenem de la Delegació Territorial de Girona i de la Delegació Territorial de Lleida. Segons el tema de que es tracti i/o el municipi afectat, l'interlocutor provincial serà un o altre. En moltes ocasions comporta una duplicitat d'actuacions.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT

DELEGACIONS TERRITORIALS. Depenem de la Delegació Territorial de Girona i de la Delegació Territorial de Lleida. Segons el tema de que es tracti i/o el municipi afectat, l'interlocutor provincial serà un o altre. En moltes ocasions comporta una duplicitat d'actuacions.

Tot el relacionat amb l'aplicació de la Llei Integral de l'Administració Ambiental es canalitza a traves de la Delegació Territorial de Girona. Aixó produeix disfuncions per quan hi han tramits relacionats que s'han de seguir realitzant amb el corresponen servei territorial de Lleida: exemple urbanisme.

ABOCADOR COMARCAL. L'abocador comarcal de residus municipals, ubicat al municipi de Bellver de Cerdanya (Lleida), es gestionat pel Consell Comarcal. L'interlocutor sol ser la Junta de Residus (Barcelona).

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA

TELEVISIÓ. En les desconnexions de programació (com ara el TN comarques), tota la comarca veu la programació de Girona. Els municipis de la demarcació de Lleida no poden veure les noticies que generen perquè s'emeten des de Lleida. Això comporta un tractament parcial de les informacions que afecten les diferents poblacions de la comarca.

 

NECESSITAT D'UNA LLEI ESPECÍFICA

PER A LA CERDANYA.

De tot l'exposat, conclou que la desfeta administrativa de la Cerdanya ve provocada per l'esquarterament entre estats, i es veu accentuada, a la part espanyola, per la divisió provincial.

La seva unitat geogràfica, cultural i econòmica, la seva singularitat històrica i administrativa, han estat esperant durant més de vint anys el seu reconeixement per part del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat; que, com la Val d'Aran fos reconeguda per una llei pròpia que solucionés els seus problemes de partició administrativa pel que fa a les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, la qual no està sotmesa a les divisions provincials (com s'ha demostrat durant deu anys amb la divisió competencial de la Conselleria d'Agricultura).

Per la seva personalitat, per la seva història, per necessitat de gestió, ÉS NECESSARI FER UNA LLEI ESPECÍFICA PER A LA CERDANYA QUE RESTITUEIXI ALS CERDANS, DE FORMA ACTUALITZADA, UNA ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA QUE, SENS PERJUDICI DE L'ORGANITZACIÓ MUNICIPAL, PUGUI FER POSSIBLE LA GESTIÓ MÉS IMMEDIATA DE LES ATRIBUCIONS QUE AFECTEN DIRECTAMENT ELS INTERESSOS PECULIARS DEL TERRITORI, com són: el restabliment de l'organització i unificació de la gestió administrativa pròpia i la conservació de les seves peculiaritats culturals, així com l'establiment d'un marc legal que permeti que el Consell Comarcal de la Cerdanya pugui assumir les competències que li delegui o assigni l'Administració de la Generalitat, la Diputació de Girona i la Diputació de Lleida, d'acord amb el que estableix la legislació vigent.

 

Adhesions