Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Els Pirineus i les àrees circumdants durant el tardiglacial - Novembre del 2006

Montlleó: un punt clau en la travessa del Pirineu

 

Autors

Xavier Mangado, SERP-UB

Oriol Mercadal, Museu Cerdà

Josep Maria Fullola, SERP-UB

Jordi Grimao, Museu Cerdà

 

Resum

El jaciment es localitza en l'indret anomenat coll de Saig, al municipi de Prats i Sansor, comarca de la Cerdanya, i a una altitud de 1.130 m snm. Geològicament forma part de la depressió neògena cerdana que afecta obliquament l'eix axial de la serralada pirinenca. Està situat al peu d’un petit aflorament de graves, d'època plio-plistocènica, cimentades i corresponents a les restes d’un paleocanal d’un ventall al·luvial, el qual recobria unes argiles d’origen lacustre amb abundants restes vegetals fòssils i intercalacions de lignits del Miocè. Aquest ha sofert modificacions per la mateixa dinàmica solifluidal de les argiles, accentuada per una explotació minera dels lignits des del darrer terç del s. XIX fins a la fi dels anys 80 del s. XX.

 

La descoberta del jaciment es produí el 1998, gràcies a la meticulosa prospecció de Jordi Grimao i a una fractura recent del terreny causada per moviments de desestabilització del vessant deguts a l’esmentada actuació minera. El tall estratigràfic resultant presentava nombroses restes arqueològiques. Vam seleccionar una molar de cavall de la què obtinguérem la primera datació radiocarbònica (OXA 9017: 15440+80 BP). Aquesta ens confirmà l’atribució cultural establerta a partir de l’estudi tipològic preliminar, que ens situava Montlleó en un context del Magdalenià. L’estudi tecnotipològic i una segona datació provinent de l’excavació d’una llar han confirmat una atribució al final del Magdalenià inferior (OxA 14034: 15550+140 BP).

 

S’han obert tres sectors i diversos sondeigs, a partir dels quals mirem d’entendre la dinàmica de l’ocupació antròpica en un lloc d'alçada a l’aire lliure, exposat a unes condicions climàtiques rigoroses. Hem documentat diverses estructures de combustió i habitació, així com nombroses restes d’utillatge lític, de fauna de grans herbívors i de malacologia marina emprada com a elements de penjoll.

 

La troballa de l’assentament de Montlleó, al bell mig de la Cerdanya i en una cronologia situable a mitjans del XVIè mil·lenni BP, és un fet excepcional a l’àrea pirinenca, que obre noves perspectives per entendre la descoberta de la vall i la travessa de la serralada per part de grups del Paleolític superior. L’accés pel coll de la Perxa sembla que restaria obert durant tota la darrera glaciació i els seus 1.581 metres d’alçada serien l’únic obstacle, franquejable, per efectuar el pas entre ambdós vessants pirinencs.

 

Al marge de l’indubtable interès científic i de la interdisciplinarietat de la investigació, Montlleó representa una fita per a la revalorització del patrimoni prehistòric de la Cerdanya i hauria de jugar un paper rellevant en la rendibilització social d’aquest tant al propi municipi de Prats i Sansor com a la resta de la contrada mitjançant el Museu Cerdà de Puigcerdà.