Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

XIV C.I.A.P. - Georges Laplace

Georges Laplace és un prehistoriador francès nascut el 13 d’agost de 1918 i mort el 21 de setembre de 2004 a Pau (Pirineus Atlàntics). Ha aportat una contribució substancial a la disciplina en el domini dels mètodes d’excavació i de l’anàlisi de les indústries lítiques prehistòriques.

 

Biografia

Procedent del Magisteri d’institutors de Lescar el 1938, participa en la campanya contra Alemanya el 1939-40. Es fa instructor el 1941 però reprèn la lluita el 1943 en els rangs de l’ORA com a tinent encarregat de la instrucció i d’operacions en el Vercors, el Dauphiné i la Savoie, després en el front dels Alps amb els rangs de la 25° Division Alpine el 1944.

A partir de 1947, reprèn els estudis superiors a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Bordeus i obté una llicenciatura en lletres. El 1950, entra al CNRS com a agregat de recerca. De 1956 a 1958, és membre de l’Escola francesa de Roma, sobre proposició de H. Breuil i R. Lantier i present el Diploma de l’Escola francesa de Roma a l’Institut de França el 1959. Tornat a França al si de l’equip de H. Breuil, sosté el seu Doctorat d’Estat en Ciències naturals el 1961: Investigacions sobre l’origen i l’evolució dels complexos leptolitics.

El 1970, funda el Centre de Palethnologie estratigràfic d’Arudy. Es fa Director d’investigació honoràri al CNRS el 1983.

Fa donació de les seves col·leccions particulars al Museu nacional de Prehistòria dels Eyzies el 1993.

El 18 de maig de 1999, és designat al grau de Cavaller de la Legió d’Honor.

 

Mètodes d’excavació

En col·laboració amb en Louis Méroc, a partir de 1948, Georges Laplace ha posat en el punt un mètode de registre de la posició dels vestigis al si d’un jaciment arqueològic encara àmpliament utilitzada avui1,2. És basada en la utilització de coordenades cartesianes en una indicació ortogonal:

  • la zona excavada és subdividida en quadrats d’1 m de costat (carroyage) al si dels quals les peces són localitzades per dues coordenades (" x " i " y ") compreses entre 0 i 100 cm;
  • la tercera dimensió ("z") correspon a l’altitud de les peces i és mesurada respecte a un nivell de referència

Paral·lelament, una atenció molt particular és portada a la comprensió i al registre de l’estratigrafia del jaciment.

1 Laplace, G. et Méroc, L. (1954) - « Application des coordonnées cartésiennes à la fouille d’un gisement », Bulletin de la Société Préhistorique Française, t. LI, pp. 58-66.

2 Laplace, G. (1971) - « De l’application des coordonnées cartésiennes à la fouille stratigraphique », Munibe, XXIII, pp. 223-236.

 

Font : Wikipedia