Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

XIV C.I.A.P. - Homenatge a Georges Laplace - Articles

Textos extrets de:

DA Dialektikê. Cahiers de Typologie Analytique. Hommage à Georges Laplace. 2006. SIAP. Diputació de Castelló

 

Podeu completar aquesta pàgina enviant fotos i dades a ieceretans@gmail.com

 

Article de Francesc Gusi

L’any 1974 G. Laplace va assistir a la celebració del I Encuentro Internacional de Prehistoria, celebrat a Morella (Castelló), en la qual encapçalava la Comissió científica. F. Gusi diu d’ell en una recent monografia: “vaig tenir la impressió de trobar-me davant d’un prehistoriador d’una talla intel·lectual fora del comú. Alt i corpulent, amb la seva etrna boina, la samarra de pell, la seva inseparable pipa i el seu fidel gos pastor Txistu, se semblava més a un guia de muntanya pirinenc o al resistent antinazi que fou, que no pas una celebritat científica. La seva talla intel·lectual, el dinamisme i la seva franquesa ens van descobrir un home d’acció, un investigador de camp fet a les inclemències climatològiques, amb una voluntat de ferro a prova de tempestes i tormentes dialèctiques i científiques amb alguns dels seus col·legues francesos. La seva lúcida visió filosòfica del món, de vegads contradictòria, atès que amalgamava pressupostos cartesians i mitològics alhora, ho emmarcava entre el raonament racionalista dialèctic i llibertari, així com una concepció molt íntima i personal, tot i que no amagada, d’un pensament a la vegada mítico-ancestral, procedent de la seva terra natal, els Pirineus basco-francesos, malgrat que ell es considerava bearnès o, com li agrada dir, ibero-aquità”.

Les seves intervencions foren l’eix de les discusions referides al mètode i el rigor científics necessaris per investigar els diferents camps de la prehistòria i l’elaboració d’hipòtesis fonamentades en la dialèctica. El seu bagatge conceptual abastava un ampli espectre que anava des de la reflexió a partir de l’anàlisi de la realitat fenomenològica tecno-cultural prehistòrica fins a la quantificació matemàtico-estadística aplicable a l’estudi dels complexos leptolítics, tasca complexa que abordà conjuntament amb el seu inseparable col·laborador i amic Jean Lesage, gran coneixedor com a especialista que era de les tècniques del càlcul quàntic.

La seva forta personalitat científica,el caràcter afable i la senzillesa personal van captivar molts joves d’aleshores que començaren a participar en els Séminaires Internationaux de Typologie Analytique, els quals tenien lloc a la Maison d’Ossau, a Arudy, fins a la seva desaparició l’any 1989. Es tractava d’un forum obert i democràtic on tothom podia debatre les noves teoritzacions aportades tant per Laplace i els seus col·laboradors com per la resta dels assistents. La Maison també fou la seu del Centre de Palethnologie Stratigraphique Eruri. Els treballs de l’equip de Laplace van ser editats, de forma responsable i intel·ligentment, per part de la seva dona, Delia Brusadin-Laplace, sota el nom de Cahiers de Typologie Analytique, Dialektikê.

Al costat del vessant científic tenim el personal. Lluitador infatigable, va obtenir una creu de guerra en la seva defensa de la llibertat, ben relacionada amb la resitència activa en qualitat de tinent de l’ORA, destinat a les terres alpines del sudest francès. El vessant més íntim queda plasmat en les vetllades nocturnes dels seminaris d’Arudy, on el professor encapçalava els cants i les bromes da caire antifranquista i llibertari, a partir de cançons revolucionàries franco-italianes, així com altres republicanes i també de populars d’ambdós vessants del Pirineu.

Com a investigador assolí el grau de Cavaller de la Legió d’Honor francesa pel prestigi guanyat en el camp de la prehistòria francesa i europea. Ho pot dir que Laplace va aixecar la bandera del coneixement lliure, metòdic i científic pel damunt d’interessos i reconeixements acadèmics establerts.

 

Article d’André Crémillieux

En una carta adreçada a Robert Vilain, Gerges Laplace deia en 1965: “... us ofereixo un exemplar del meu Assaig de tipologia sistemàtica tot esperant que el meu mètode, una mica àrid com tot mètode científic, esdevingui ràpidament familiar”.

I també afirmava: “És l’anàlisi del mode i l’orientació del retoc el que importa; un útil ha d’analitzar-se a partir de criteris morfotècnics, tot seguint una classificació dels seus caracters i començant pel tius de retoc”.

És ben coneguda la seva aferrissada lluita enfront dels acadèmics i els enfrontaments intel·lectuals amb els defensors d’altres tipologies –empíriques-, com François Bordes i l’escola de Burdeus, reconvertits en tema de conversa i mofa en els ambients més íntims.

Un bon resum sobre el seu aport podria ser aquest: “Som alguns i algunes a honorar el seu record i la seva memòria, no només perquè ell ens va iniciar a la tipologia analítica, aquesta construcció de l’esperit, sinó també perquè ell ens va ensenyar a malfiar-nos dels conformismes, a establir una certa distància amb l’autoritat, a posar l’anàlisi abans que la síntesi, en qualsevol dels dominis en què treballem. Georges Laplace ens va ensenyar a pensar.

 

Article d’Hélène Crémillieux

“Tots aquells que han participat en un, diversos o a tots els seminaris de tipologia analítica que van succeir-se entre 1968 i 1988, han viscut una setmana d’una riquesa intel·lectual i humana tal que legítimament hom podria parlar d’aventura, encara que el descobriment d’un tipus de pensament i de relacions diferissin”.

 

Artículo de Josep Maria Fullola-Pericot

“La perspectiva de cuatro décadas, desde la segunda mitad de los años sesenta del siglo XX, debería permitirnos un análisis objetivo de las ideas de Georges LAPLACE en los estudios del paleolítico español. Sin embargo la fuerza de sus argumentos fue tanta que aún hoy en día los laplacianos nos reconocemos dentro del gran conjunto de los paleolitistas como algo diferente, ya en el enfoque ideológico de nuestras investigaciones, ya en el plano descriptivo y del tratamiento de la información”.

“[...] posiciones políticas progresistas, poco al uso en la Francia de la postguerra. En su momento estas posturas personales le valieron, para su desgracia, un fuerte rechazo dentro de su país, que le alejó de las estructuras investigadoras y docentes de primera línea. Sin embargo, una estancia “oficial” en la prestigiosa Escuela Francesa de Roma le abrió las puertas a otros ambientes en los que ir sembrando su fértil semilla dentro de los estudios de paleolítico. Su aproximación a la evolución interna de las indústrias, plasmada en la idea del sintetotipo, y su rupturista visión tipológica analítica, basada en la descripción objetiva de los caracteres más significativos de los instrumentos líticos y óseos paleolíticos, nacen, de hecho, en la década de los cincuenta (Laplace 1957), pero cristalizan en la publicación de su tesis doctoral (Laplace 1966). Dicha obra hace que el germen de las ideas laplacianas empiece a crecer tanto en Francia como, primero, en Italia y, luego, en España”.