Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

El bronze final i el període de transició a l’edat del ferro a Catalunya: desplaçaments, trasbals i canvi cultural.

 

Autors

Enriqueta PONS i BRUN, Arqueòloga-investigadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona

 

Resum

Cap a finals del segon mil·lenni els models econòmics de l’Europa continental queden afectats per una abundància de la producció, cosa que provoca un comerç disposat a l’intercanvi de productes i a la circulació d’objectes i artefactes de bronze. Això és incrementat per una mobilització de grups humans disposats a la recerca vital i/o aventurera de nous territoris. Aquestes mobilitzacions afectaren el territori català per les vies transpirinenques, essent molt desigual la incidència que va haver-hi entre les poblacions foranes i indígenes. L’ús d’elements personals i d’artefactes nous, la formació d’assentaments de nova planta amb la corresponent consolidació de l’habitacle i la presència de vastes necròpolis i amb un ritual nou –la incineració–, foren les evidències més freqüents. L’adaptació general a priori del canvi funerari a la incineració donà nom a aquesta important moguda al de la civilització dels Camps d’Urnes.

Per una altra banda, la pressió que patien les societats del mediterrani oriental pels grups anomenats Pobles del Mar, obliga a aquelles a desplaçar-se vers el mediterrani central i occidental, a la recerca de matèries primeres i minerals preciosos per esmenar els deutes, afectant els països atlàntics i la península Ibèrica. En el segle VII aC, les costes catalanes es veuran afectades per la incidència d’aquestes poblacions marineres –fenicis, etruscs, grecs– tots ells coneixedors de la ceràmica a torn i d’un nou material metàl·lic que és el ferro. A partir d’aquesta data el litoral català entrarà en la dinàmica del comerç internacional europeu i mediterrani. Els estudis paleobotànics referents a l’entorn dels nous jaciments descoberts els últims 20 anys a Catalunya, han donat una informació excel·lent sobre els sistemes econòmics de producció, explotació i control del medi, la base en definitiva de l’estabilitat de les poblacions establertes.