Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Cultura material i economia dels pobles ibers en el País Valencià

 

Autors

Consuelo MATA PARREÑO: Dept. Prehistòria i Arqueologia, Universitat de València. Consuelo.Mata@uv.es

Guillem PÉREZ JORDÀ: Dept. Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València. Guillem.Perez@uv.es

Ma Pilar IBORRA ERES: Dept. Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València. Av. Blasco Ibáñez, 28 - 46010 València.

 

Resum

La maduresa assolida pels estudis sobre els pobles Ibers ha permès aprofundir en temes i plantejar problemàtiques que fa uns 15 anys sols començàvem a entreveure (Mata i Bonet, en “Actes de les Jornades d’Arqueologia”, València 1995). No obstant això, i pel que respecta al País Valencià, tenim la impressió de que s’ha produït un aturament de les excavacions anomenades “ordinàries” en favor de les intervencions de salvament, a més de la inexistència d’una publicació periòdica dels informes d’excavació[1]. Situació aquesta última que limita, si més no, les possibilitats d’un coneixement actualitzat de les intervencions arqueològiques realitzades o en curs.

A més la complexitat assolida pels estudis ibèrics fa molt difícil fer plantejaments genèrics per a tot el País Valencià, sense valorar les peculiaritats de cada moment (temps) i de cada àrea (territori).

Tractarem de plantejar i resumir els aspectes més importants. L’estudi de les activitats de subsistència ha rebut un important impuls amb la incorporació, cada vegada més, de disciplines com la carpologia, antracologia i zoologia. Els resultats aportats, junt a una documentació i interpretació més acurada dels espais habitats, permeten tenir una visió ampla de l’explotació dels recursos naturals pels Ibers, així com es podem albirar determinades estratègies territorials.

L’elaboració i transformació de productes alimentaris compta amb una bona documentació, però amb excepció del molins domèstics, no es troba generalitzada a tota la geografia valenciana.

Sobre les activitats artesanals a penes tenim més documentació que els mateixos objectes elaborats. Els espais de treball, excepció feta dels forns terrissers, estan poc documentats. A més a més, els estudis de cultura material, en sentit estricte, han desaparegut pràcticament de la bibliografia, per la qual cosa els repertoris (ceràmica, metall, etc.) no s’han ampliat de forma significativa.

Tanmateix, existeixen línies d’investigació obertes sobre determinats productes, com ara la caracterització regional i cronològica de les ceràmiques ibèriques, l’explotació minera i la transformació metal·lúrgica.

I, finalment, els intercanvis. En l’actualitat, quan parlem d’intercanvi no sols es referim a ceràmiques importades del pobles mediterranis sinó de moltes més coses: medis de comunicació, rutes, àmbit (local, regional, extern), instruments, agents, productes i formes d’intercanvi. D’alguns aspectes a penes sabem alguna cosa i d’altres hem aconseguit avanços notables.

[1] Les úniques publicacions d’aquest estil són: “Memòries arqueològiques a la Comunitat Valenciana 1984-1985” (València, 1988), “Excavacions arqueològiques de salvament a la Comunitat Valenciana 1984-1988. I. Intervencions urbanes” (València, 1990), “Excavacions arqueològiques de salvament a la Comunitat Valenciana 1984-1988. II. Intervencions rurals” (València, 1990) i “Memorias Arqueológicas y Paleontológicas de la Comunidad Valenciana, nº 0” (València, 1999; publicades en CD).