Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Territori i hàbitat al nordest català

 

Autora

MARTIN, Aurora.

 

Resum

En el territori del nordest català, des de finals del s. VII – inicis del s. VI aC es comencen a configurar les comunitats que constituiran la base dels centres econòmics i polítics que estructuraran el territori en època ibèrica. Es també el moment en què es constaten les primeres relacions de la població indígena amb el món colonial. La fundació de la colònia d’Empúries vers 580 aC, però amb contactes previs entre grecs i indígenes, i la fundació de Roses en el trànsit del s. V al IV aC, a la costa altempordanesa, donarà un model diferenciat d’ocupació del territori en aquesta zona de Catalunya.

El procés de territorialització constituït a l’entorn dels grans centres indígenes, comportarà la creació d’una xarxa d’establiments de talla i funció diversa. L’anàlisi de la tipologia de l’hàbitat mostra que al costat d’aquests grans centres, que han desenvolupat funcions urbanes, existeixen altres formes d’hàbitat agrupat, de talla mitjana i petita, i d’hàbitat aïllat, que tenen una funció principal, encara que no exclusiva, relacionada amb la vigilància i el control del territori, amb l’agricultura, amb la concentració i la comercialització de les produccions, o amb l’explotació dels recursos naturals. Per altra banda, l’elecció del lloc d’implantació respon generalment a les necessitats de la primera funció: posició elevada, altura mitjana, o a la falda de vessants, a la proximitat de camins, o a la vora de la costa.

En aquest treball es farà una especial incidència al territori de l’oppidum d’Ullastret, que en l’estat actual de coneixements, constitueix un cas exemplar de desenvolupament d’aquest sistema d’organització jerarquitzada. També ens referirem a l’evolució del poblament a l’Alt Empordà, en el que l’estructuració territorial pròpia del món indígena es substituïda durant l’Ibèric ple per una nova organització, depenent de les colònies de la costa.