Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

L’evolució dels grups culturals del bronze final i del ferro al País Valencià

Estat de la qüestió i problemàtica

 

Autors

Francesc GUSI i JENER, arqueòleg i prehistoriador, llicenciat en Història Antiga per la Universitat de Barcelona, i doctor en Història per la Universitat de Granada. És actualment Cap del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Autor de nombrosos treball i articles especialitzats de les etapes pre i protohistòriques de Castelló. Director-fundador de la revista científica Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, i de la Col·lecció de Prehistòria i Arqueologia Castellonenca. Acadèmic de la Real Acadèmia de la Història de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i investigador associat a l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria d’esta entitat. Membre del Grup Valencià de Quaternari de la Asociación Española per l’estudi del Cuaternario.

Amparo BARRACHINA IBÁÑEZ, arqueòloga i prehistoriadora, llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València. És actualment arqueòloga del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Així mateix es troba finalitzant el seu projecte de Tesi Doctoral en la universitat de Castelló, i és autora de diversos treballs i articles dedicats a l’edat del bronze.

 

Resum

Des dels últims treball de síntesis al voltant del Bronze Final i el Ferro Antic (González Prats, 1992; Mata, Martí Bonafé, Iborra, 1994-1996; Martí Oliver, De Pedro, 1997; Bonet, Mata, 2000; González Prats, 2002) no en són moltes les novetat que es poden afegir en lo que respecta a excavacions, mentre que les publicacions han donat més atenció a qüestions referides al poblament, les estructures o l’economia, centrant-se especialment en el Ferro Antic i en territoris restringits, com es el cas de Kelin i l’estudi del desenvolupament del seu territori.

 

En general, es continua mantenint la proposta cronològica plantejada en els esmentats articles, davant l’impossibilitat d’establir, amb les dades conegudes, una periodització més ajustada a la realitat del País València. D’aquesta manera, aleshores, l’etapa final de l’edat del bronze s’obriria amb el bronze recent o tardà al voltant del 1300/1200 aC fins el 1100/1000 aC, moment en què s’iniciaria el bronze final, fins al 700 aC, que donaria pas al ferro antic.

 

Per altra banda, l’ampla dispersió dels material al llarg de tota la geografia del País Valencià, la manca de excavacions i els pocs jaciments excavats i publicats amb l’amplitud necessària, així com la falta de dades radiocarbòniques, dificulta abordar-ne un dels temes mes interessants per a les fases finals del Bronze i les transformacions de l’inici del ferro, la regionalització de les diverses comarques que configuren el País Valencià per a les quals, i a grans trets, es perfilen influencies molt diferents que marcaran les tendències del desenvolupament, al menys entre les comarques meridionals i les septentrionals.

 

En este aspecte, les comarques septentrionals en el darrers anys han aportat algunes dades significatives que poden donar una nova llum a la problemàtica esmentada. Es tracta de les excavacions en el Pic dels Corbs, a Sagunt, i les del Torrelló del Boverot a Almassora, malgrat que de cap dels dos tenim encara la seua publicació completa.