Contacte

Passeig 10 d’abril,

2n. 2na.

Casa de Cultura

Apartat de Correus 162

17520 Puigcerdà

ieceretans@gmail.com

Tel.: 972.880.458

 

 

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Estudi dels materials de l’ocupació ibèrica de Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages)

 

Autors

Goretti ViLA i FÀBREGAS, Arqueociència.

 

Resum

El coneixement de l’existència d’un jaciment ibèric en el turó situat darrera l’església de Sant Miquel de Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages) va lligat a la descoberta de les restes del castell medieval de Castelltallat que toponímia i documentació ja en feien ressò. No és però fins a l’any 1999 que s’inicien les primeres prospeccions arqueològiques seguides de diverses campanyes d’excavació que a hores d’ara l’any 2003 han culminat amb una consolidació del castell.

Les restes ibèriques es redueixen a dues sitges i un possible pou, així com uns pocs murs de poca entitat sota les restes del castell medieval que trobem repartides arreu del turó. Malgrat l’escassetat de les troballes de l’anàlisi del material arqueològic podem extreure algunes consideracions.

La ceràmica d’època ibèrica apareix molt aviat en els nivells d’ocupació i enderroc del castell i també en contextos exclusivament ibèrics, tot i que molt arrasats. Representa un 34,3 % del total de peces recuperades en tot el jaciment, de les quals un 11,4% es documenten en nivells ibèrics.

L’antiguitat de l’establiment cal remuntar-la a mitjans del segle V aC amb l’arribada de les primeres importacions, constatades per la troballa de ceràmica àtica de figures negres, seguides de la presència de ceràmica àtica de figures roges i produccions àtiques de vernís negre.

Els materials procedents de contextos tancats -com les sitges- ens apunten una cronologia de 350 i 300 aC, per a la sitja localitzada a la zona més elevada del turó, mentre que el rebliment de la segona sitja ens ha proporcionat una cronologia de 300 – 225 aC, amb ceràmica de vernís negre del taller de Roses.

El final de l’ocupació ibèrica cal situar-la a mitjans del segle II aC, ja que no s’ha constatat la presència de Campaniana B al jaciment.