Comunicació

XIII COL·LOQUI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre de 2003

L’ostrakon del Mas Castellar de  Pontòs  (Alt  Empordà)
Joan RUIZ i SOLANES     
Mots Clau -

Resum

L’ostrakon amb inscripció en signari ibèric trobat en 1976 al Mas Castellar de Pontòs (Empordà)  resulta molt adient per assajar una hermeneusi basada en la tan sovint lloada com denigrada relació entre la llengua ibèrica i l’èuscar. Només quatre dels seus 33 signes (12,12%) presenten problemes d’ interpretació més o menys greus i, a més, no hi apareix el discutit signe Y-V. L’anàlisi de les diferències entre les transcripcions de Maluquer i d’ Untermann ens poden atorgar la clau d’una definitiva transcripció correcta. Basant-nos en aquesta, i explorant tota la combinatòria possible generada per les indeterminacions en els signes sil·làbics corresponents a les consonants oclusives  dentals i guturals i a les consonants sibilants,  es manifesta palesament una correlació entre l’ibèric i l’èuscar, no pas només en el lèxic, sinó també en l’estructura sintàctica. En el vessant semasiològic podrem observar la pervivència diacrònica a través de 2400 anys d’alguns nuclis significatius i fins i tot alguns mots complexos (p. e. BELODTI-GERREI = belorit-garri) considerats actualment arcaïsmes, però recollits en els Hiztegiak contemporanis.

La gairebé increïble coherència del text deixa clarament demostrada la finalitat d’aquest ostrakon, extrapolable probablement a la resta d’ostraka alíters que l’acompanyaven en la sitja. Són autèntiques fitxes de votació. Cal prevenir però, els lectors, que la interpretació resultant, aparentment tan i tan clara en el seu significat textual, pot ser molt més difícil d’entendre del que sembla, sempre i quan volguem inscriure-la en el context autèntic en el qual fou produïda. Sortosament, altres epígrafs ibèrics o foranis ens podrien guiar en una interpretació contextual correcta, però aquest no és l’objectiu del present treball.