Comunicació

XIII COL·LOQUI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Continuïtats i canvis durant el període ibèric tardà a la Cessetània (segles III-I aC)
Alejandro ROS MATEOS1

1 Grup de Recerca Clássica, Protohistòrica, i Egípcia de la UB

 
Mots Clau - I

Resum

L’objectiu de la nostra comunicació és aproximar-nos al període ibèric tardà a la Cessetània i presentar una línia de treball que explica el pas de l’ibèric ple a l’ibèric tardà i la posterior evolució fins la seva desaparició cap el canvi d’era.

Abans de l’arribada dels romans, existia a la Cessetània un poblament fortament jerarquitzat, característic d’un proto-estat o d’un estat arcaic. A la cúspide de l’estructura territorial hi ha la ciutat ibèrica documentada a Tarragona, que seria la capital de la Cessetània. Per sota de la capital trobem una sèrie de ciutats de segon ordre i menor extensió: El Vilar (Valls), Darró (Vilanova i la Geltrú), les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), Olèrdola (Olèrdola) i probablement l’Alzinar Gran de la Massana (Font-rubí). Aquestes ciutats de segon ordre canalitzen els recursos d’una subzona per mitjà de petits nuclis agraris d’hàbitat dispers (l’Argilera, l’Albonar) o nuclis d’activitats econòmiques especialitzades (Les Guàrdies, Vinya d’en Pau, Mas Castellar).

Dividim l’estudi del període ibèric tardà a la Cessetània en dos períodes:

La primera fase d’ocupació romana ocupa la gran part del segle II aC i no s’imposaran canvis a nivell de poblament a partir de l’acció directa de Roma. No respon a un control intensiu del territori per part del poder romà, que es limitarà a desviar una part de la producció indígena en el seu benefici, però sense intervenir directament en el procés productiu. L’ocupació romana del territori es circumscriu a establiments militars gestionats com petites ciutats que no incideixen ni protagonitzen directament els canvis que s’estan desenvolupant a la regió. Tot i això s’observa: l’abandonament d’alguns nuclis com l’Alorda Park, El Vilar o Mas Castellà; el creixement d’alguns nuclis de poblament ibèric concentrat com Darró; i la colonització agrària del territori amb la fundació de nous establiments agraris ibèrics com L’Albonar o la Parada de l’Artur.

La segona fase comença a finals del segle II aC amb l’organització del territori per part dels romans. Durant aquest període s’estableix la xarxa viària al Nordest peninsular. A diferència del moment anterior, l’acció romana a la Cessetània deixa de ser passiva i és activa, amb la creació de construccions pròpies, de les quals no en tenim notícia abans. Es produeix una política de fundació de ciutats i d’explotacions agràries de tipus romà. El procés culminarà amb la paulatina dissolució del sistema agrari ibèric, ja que no pot competir amb el sistema agrari roma. No obstant, existeix la cohabitació entre ambdós sistemes fins a mitjans del segle I aC, quan es produeix el definitiu abandó dels establiments ibèrics.