Comunicació

XIII COL·LOQUI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÀ

Món Ibèric als Països Catalans - Novembre del 2003

Explotació dels recursos forestals a Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès) durant l’etapa ibèrica

PIQUÉ, R.1

MOLIST, N.2  

BUXÓ, R.3



1 Universitat Autònoma de Barcelona

2 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola

3 Museu d’Arqueologia de Catalunya

 
Mots Clau -

Resum

Les restes vegetals carbonitzades localitzades a Olèrdola en els darrers anys d’intervencions arqueològiques han estat analitzades sistemàticament, primer per M. T. Ros i més endavant per R. Piqué. Actualment, el mostreig comença a proporcionar dades interessants, no sols pel període ibèric sinó també pel conjunt evolutiu de la massa forestal a l’entorn d’Olèrdola des de la prehistòria fins a l’època medieval i moderna.

Les dades referents al primer mil·lenni aC (estudiant conjuntament els resultats dels nivells de l’inici de l’edat del ferro, els d’època ibèrica plena i els de l’etapa ibèrica tardana i romanorepublicana) ens mostren un entorn forestal caracteritzat per un alzinar ja en regressió amb espècies heliòfiles i brolla (Quercus ilex-coccifera, Rhamnus/phillyrea, Olea europaea, Pinus halepensis, Pistacia lentiscus i Juniperus sp...), signe de l’explotació antròpica del medi.

Tanmateix, cal destacar la presència de lleguminoses (especialment a la cabana d’entorn el segle VII aC), arbres de ribera (Ulmus campestris i Populus), així com la pervivència d’un tàxon submediterrani com el roure, avui molt residual però encara existent.

Els nivells sedimentològics ibers són força escassos en restes carbonitzades –especialment si els comparem amb els de la fase altmedieval–, a conseqüència de la sistemàtica neteja de l’espai, sigui de treball o domèstic. No obstant, la campanya d’intervenció i restauració efectuada a l’octubre del 2003 ens ha dut a recuperar el sostre incendiat d’una habitació caigut sobre el paviment, el que ens permetrà conèixer els elements vegetals utilitzats en la seva construcció.